Francesc Genove
Al WSJ és fan ressò de la demanda iniciada per Paul Allen (co-fundador de Microsoft i un dels principals accionistes d'Amazon) contra totes les "majors" del sector tecnològic (minus Microsoft i Amazon, clar).
Al WSJ és fan ressò de la demanda iniciada per Paul Allen (co-fundador de Microsoft i un dels principals accionistes d'Amazon) contra totes les "majors" del sector tecnològic (minus Microsoft i Amazon, clar).
T’agrada l’scalextric?
El joc que ha fet les delícies de petits i de grans durant molts i molts anys.
Hi ha un programa creat per a windows per dissenyar pistes. Afortunadament amb l’Ubuntu es pot utilitzar mitjançant el programa wine. Jo l’he provat. Funciona molt bé. A més d’edició de pistes, també té control d’estoc de pistes.
Si el voleu provar, el podeu baixar des d’aquest enllaç: http://ubuntuone.com/p/DJj/
Dues eines que es poden emprar per a fer proves de rendiment dels sistemes de fitxers en RAID per maquinari o per programari:
Bonnie++: http://www.coker.com.au/bonnie++/
IOzone: http://www.iozone.org/
El proper dia 18 de setembre se celebra a tot el món el 7è Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day).
És una bona ocasió per informar-se i atansar-se al programari lliure, conèixer els seus avantatges i descobrir que hi ha vida més enllà del windows.
Que amb GNU/Linux hi ha molt de programari disponible, esperant que tu en gaudeixis.
Més informació del que farem a Catalunya els de Caliu aquí: http://wiki.caliu.cat/index.php/DLP2010
Aquest dissabte anem els ubuntaires a Caldes de Montbui, al Centre Democràtic i Progressista per a l’Ubuntu Global Jam, on farem una marató de traducció i discutirem les relacions de la comunitat amb l’empresa que hi ha darrera de l’Ubuntu.
Ens hi veiem!
Ui, quatre mesos sense escriure per aquí… Deu ser culpa de l’identi.ca, que jo amb 140 caràcters en tinc de sobres.
S’apropa ja la propera festa ubuntaire, que se celebrarà algun dissabte d’octubre al CTUG de Granollers, i volem veure qui vol donar una xerrada sobre el seu projecte relacionat amb l’Ubuntu i qui està disposat a donar un cop de mà en l’organització de l’esdeveniment. Si us plau, passeu-vos per les pàgines del wiki de la festa en general i el wiki de la festa d’instal·lació per apuntar-vos allà on cregueu oportú.
Si voleu estar al corrent de l’organització de l’esdeveniment, subscriviu-vos a la llista de correu de l’equip organitzador a http://llistes.cpl.upc.edu/listinfo/ubuntucat-equip o llegiu els correus a l’arxiu. També podeu seguir-nos sense tant de detall al Planeta Ubuntu.cat o a Ubuntu.cat. I potser encara més ràpid, al wiki de la festa.
Sóc conscient que encara queda molt per la festa i que encara no sabem ni quin dia es farà, però ens agrada fer previsions amb temps, si ens és possible. Molts de vosaltres probablement no sabreu si esteu disponibles fins que no anunciem el dia de la festa, podeu mantenir-vos informats amb els enllaços proposats i apuntar la vostra xerrada, taller o col·laboració quan pugueu.
Des de l’hoste dels contenidors:
vzctl set UIDDelContenidor --save --vmguarpages barrera:límit
vzctl set UIDDelContenidor --save --oomguarpages barrera:límit
vzctl set UIDDelContenidor --save --privvmpages barrera:límit
A “barrera:límit”, podem posar els valors tant en múltiples de 4K, que és la mida de les pàgines de memòria (p. ex: 512MB==131072) o, directament en MB: “512M:700M”, si volem que a 512MB es comenci a queixar i que pugui romancejar fins els 700MB.
Hem actualitzat els blocs de Caliu a la última versió de WordPress, la 3.01. Aquesta nova versió és la primera que fusiona el codi de la versió Mu (la versió multi-usuari) dins la branca principal de codi del Wodpress. Amb la qual cosa, ara ja, no existeixen dues versions de WordPress (una per la instal·lació [...]
Si voleu fer servir el plugin de jQuery, toCheckList que coverteix els selects múltiples en quelcom més usable i que us funcioni correctament amb el CakePHP, haureu de fer el següent:
echo $this->Html->script(‘jquery.toChecklist.min’);
echo $this->Html->css(‘jquery.toChecklist.min’);
echo $this->Html->scriptBlock(“jQuery(function()
{
jQuery(‘#GroupGroup’).toChecklist({ preferIdOverName : false});
});
“);
var checklistDivId='#'+checklistId;
var checklistDivId='#'+checklistId.replace(/(\[|\])/g, '\\$1');
Si tot ha funcionat correctament, ja tindrem el plugin reemplaçant els nostre select múltiple per un conjunt de checkboxs amb els estils correctes.
Actualització (10/08/2010):
Si volem fer servir la funcionalitat de cerca (addSearchBox) que proporciona el plugin del toCheckList (molt recomanable si tenim moltes opcions al desplegable), amb el CakePHP, novament haurem de tocar el codi del plugin per fer-ho funcionar:
$(‘#’+jSelectElemId+’_findInList’).css(‘width’,w);
$(‘#’+jSelectElemId+’_findInList’)
$(‘#’+jSelectElemId.replace(/(\[|\])/g, ‘\\$1′)+’_findInList’).css(‘width’,w);
$(‘#’+jSelectElemId.replace(/(\[|\])/g, ‘\\$1′)+’_findInList’)
La vida, ja ho sabreu si teniu una edat, és com una montanya russa. Ara som a dalt, ara a baix, quan menys ens esperem corba tancada a la dreta, caiguda en picat que ens fa pujar les vísceres a la boca i, de cop i volta, replà per a recuperar l’aire i adonar-nos-en del que hem passat.
Totes aquestes fases són el que conformen el que de manera simplista anomenem “la vida”, complexa a més no poder i absolutament individual i diferent a totes les persones que tenim aprop o lluny. Cada persona és un món, una frase que no crec que tingui competència al concurs de frases fetes que siguin certes.
Per sort, després de cada entrebanc, de cada caiguda, de cada revolt inesperat, hi trobem noves oportunitats, noves coneixençes o, fins i tot, redescubrim coses noves a les que ja teniem al voltant.
Hola nou món!!
Nous temps, noves guies.
Aquesta és la meva última aportació en favor d’Ubuntu.
Podreu descarregar-vos la guia en PDF, o bé fins hi tot encarregar una copia impresa.
Per a mi, el major avantatge és que qualsevol hi pot col·laborar en la seva edició.
Al igual que el Viquipèdia, el Vikillibres és un projecte per que tothom hi pugui posar el seu granet de sorra.
Aquesta guia està recent treta del “forn”, falta polir algun detallet. Però no podia esperar més per presentar-la.
Per descontat què, a l’octubre, la guia Ubuntu 10.10
Salut a tots!
Ah! l’enllaç: http://ca.wikibooks.org/wiki/Usuari:Miquel_Adroer/Llibres/Guia_Ubuntu_10.04
Wikillibres
Llibres lliures per un món lliure amb sistemes operatius lliures 
Algunes versions del servidor d'IRC UnrealIRCd han estat compromeses. En concret la versió Unreal3.2.8.1.tar.gz (que porta en circulació des del novembre de l'any passat) contenen un backdoor. Podeu trobar +info a: http://forums.unrealircd.com/viewtopic.php?t=6562
Avui he cercat “socialisme” al diccionari, i he trobat aquesta descripció:
“Sistema d’organització social segons el qual l’Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc. “
Aleshores, he pensat, que estrany, aquest govern socialista fa tot el contrari.
Respecte al repartiment equitatiu, la realitat, no és gens socialista. Es volen congelar les pensions, rebaixar sous, alterar els drets dels dependents i, parlant malament, fer fotre als més febles. El govern ens a parlat d’un repartiment equitatiu. Qui s’ho creu? Jo, no. Afecta a treballadors, a assalariats, a pensionistes, etc. Alguns ja fa dos anys que ja tenim el sou congelat. Però no toca els bancs (causants directes de la crisi), no toca una fiscalitat més justa, i això no és propi d’un governs d’esquerres.
Enlloc de perjudicar als més febles, per què no es fa res amb les rendes més altes? Per què no es reforma el sector financer? Això sembla un govern de dretes.
Zapatero, quins collons que tens!!!
Els de l’època del meu pare, van correr davants de “Els grisos”. A la meva època, una mica més tranquil·la, vam fer moltes manifestacions per la reforma educativa.
I ara? Joves! Què penseu fer res? Us les foten per totes bandes i no sortiu al carrer!
Això que fa el govern no és just ni equitatiu, és vergonyós. Quant veig que no es toca res als bancs, que no es fa res amb les rendes altes i que es perjudiquen als pensionistes i assalariats … se’m regira l’estomac.
Zapatero socialista? No s’ho creu ni ell!
Sr. Zapatero, agafi un diccionari i miri que vol dir socialisme.
De moment versió beta, es a dir, falta revisar-la però ja està finalitzada.
A la dreta del meu blog, els habituals enllaços.
Ja tenim la nova versió d’Ubuntu, la 10.04 (10 d’octubre i 4 d’abril)
Aquesta nova versió visualment té bastants canvis, a més d’incloure programari dedicat pe fer xat i edició de vídeo.
Com de costum, per cada nova versió trec una nova guia actualitzada.
A la dreta d’aquest blog trobareu els enlaços a les guies 10.04 tant en odt com pdf.
De moment la versió Kubuntu, ben aviat trauré la d’Ubuntu.
Suposo que un dels avantatges d'escriure sobre un esdeveniment que va ocórrer fa gairebé 3 mesos és que hom recorda els detalls més significatius i per tant si ho ha d'explicar a algú altre tot queda molt més resumit. En Rafael em va demanar un apunt i encara l'hi dec, així que endavant les atxes...
Divendres
A la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona ens vam trobar en Toni, l'Alina, l'Edu i l'Albert de can Mozilla.cat i poc després en David, en Víctor i en Jose Luís de Tuxbrain. Era prou evident que hi havia força viatgers a l'avió que anaven cap a la FOSDEM 2010, la trobada europea de desenvolupadors de programari lliure, però també hi havia una pila de viatgers que hi anaven només per feina o turisme.
Nosaltres, fet i fet, fèiem un grup ben maco: 
Un cop arribats a Brusel·les ens vam separar, a la cerca de l'hotel. Nosaltres ens vam perdre una mica però després de preguntar com arribar-hi amb el meu francès rovellat, l'ajuda inestimable d'un mapa i d'un turista gallec que parlava català i passava per allí curiosament, vam fer cap a l'hotel. Ens hi vam instal·lar i vam anar de pet cap al metro amb la intenció de visitar l'atòmium. No vam trobar ningú a la guixeta per informar-nos de com anava el tema dels bitllets i tampoc hi havia un control gaire rigorós per accedir a les andanes (i.e. ens hauríem pogut colar molt fàcilment) però vam fixar-nos una mica en el que feien els locals i vam provar sort en una de les màquines expenedores. Feia un dia plujós i el paisatge vist des de l'atòmium no era tan maco com al maig (o això no parava de repetir una turista espanyola que teníem al costat) però va estar prou bé. Vam tornar cap al centre i vam buscar un lloc per dinar i fer un bon coixí per l'esdeveniment cerveser previst a la nit al Delirium Café. Vés per on m'hi vaig trobar entre tanta gent en Jeroen, un antic company del DAC. Un bon fart de cervesa de tots colors i gustos i cap al llit.
Dissabte
L'endemà començava la FOSDEM de debò, era el primer cop que hi anava i tenia un interès especial en fer-ho perquè s'havia organitzat una parada de Perl i perquè esperava trobar-me força coneguts de diferents àmbits i projectes en què estic implicat d'una manera o altra. Vam sortir d'hora de l'hotel per agafar el bus que ens duia cap a la ULB. Poc a poc el bus s'anava omplint de gent que també anava cap allà. La previsió d'assistència d'aquest any era d'unes 5000 persones, tot i que no se saben els números exactes perquè el registre és voluntari. Vam arribar i hi havia tot de gent muntant parades però no trobàvem la de Perl i es feia l'hora de començar així que vam fer via cap a la sala principal. Quina gentada! Els organitzadors van explicar l'evolució de la FOSDEM i al final van animar al públic a baixar a l'escenari i fer el ball tradicional de l'esdeveniment. Bona manera de començar. A continuació, un ponent soporífer va desanimar tothom de la sala explicant com promouen les metodologies de programari lliure a la seva empresa, però per sort el següent ponent va despertar-nos amb els mals d'internet. Després tocava fer cua al carrer per dinar i ens vam trobar amb en Carles, que passava per allà. Vam tornar cap a la sala principal per conèixer de prop el que fa el nostre sistema, però no em va acabar de fer el pes. Acte seguit, me'n vaig anar a veure la xerrada llampec d'en David sobre el Ben Nanonote, un projecte de maquinari lliure molt interessant. Malauradament no vam poder entrar a la sala de Mozilla per les xerrades de l'HTML5 i el Weave perquè la sala està a rebentar de gent. Vam fer un volt per la resta de sales i vam acostar-nos a la parada de Perl per saludar el personal. En aquest punt vam decidir tornar cap al centre i fer una mica de turisme per la ciutat.
Diumenge
Al matí vam fer una mica el ronso i vam agafar l'autobús una mica més tard i es va notar perquè ja anava farcit de gent cap a la FOSDEM. Jo me'n vaig anar a veure directament com empaquetar paquets de Perl i un sistema de gestió de configuracions fet en Perl. En acabat vaig passar per la sala principal on parlaven del projecte Tor (serà molt important ben aviat si perdem la neutralitat de la xarxa) i vam anar cap a la parada de Perl per estar-nos-hi una estoneta. Allí ens vam trobar l'Esteve.
A la parada de Perl fent proselitisme: 
Ens vam acomiadar del FOSDEM i quan ja marxàvem vaig trobar-me en Georg. De nou al centre, vam anar a dinar els típics musclos amb patates fregides. Vam tornar a l'hotel a recollir les maletes, vam fer un bon passeig per la ciutat i vam anar cap a l'estació de tren on ens vam trobar altre cop i per sorpresa amb tota la colla. Vam fer cap a l'aeroport i cap a casa amb un bon record de l'estada. Segurament hi tornarem :)
Dimarts a les 21:00 al canal d’irc #ubuntu-meeting @ irc.freenode.net tindrà lloc la reunió del LoCo Council on es decidirà, entre d’altres coses, si el Catalan LoCo Team té encara empenta suficient com per a continuar sent considerat un LoCo oficial. Jo confio que així sigui, la llista de coses que fem es pot veure a la pàgina especial que ens ha demanat el Council i és brillant.
Podeu assistir-hi si voleu donar-hi la vostra opinió o el vostre suport.
En Rafael Carreras m’ha fet arribar aquesta guia d’un tal Àngel.
La podeu baixar del enllaç al meu blog: manual_ubuntu_angel.pdf
Ja tenim guanyador del concurs del disseny de la nova samarreta ubuntaire per la festa de València. El disseny guanyador és del crazyserver, basant-se en la feina de l’Anna Martí que serà qui s’endugui el premi: una tassa de ceràmica amb un logotip ubuntaire.
Quan vingueu a València, ja sabeu què us hi trobareu!
Ubuntaires, em confirmen que les llistes de correu no funcionen aquest dies. De moment, no sabem per què, però us recordo ni que sigui d’aquesta manera que demà 1 d’abril hi ha reunió ubuntaire a les 22:00 h, al canal de xat #ubuntu-cat de freenode.net. Haurem de decidir quin disseny de samarreta volem per la festa Lucid Lynx de València i qui s’emporta la fabulosa tassa ubuntaire.
Dissabte vam celebrar l’esdeveniment internacional Ubuntu Global Jam al campus Nord de la UPC. El David Planella ens va explicar el mecanisme de traduccions a Ubuntu i les diferències amb els projectes upstream, l’Àlex Muntada va aconseguir emetre l’esdeveniment per vídeo en streaming i tots plegat vam passar una bona estona treballant en traduccions i enviament d’errors.
Unes fotos? 
Cliqueu-hi per veure’n més!
L’1 d’abril, el LoCo Team en català decidirà quin dels dissenys presentats s’elegeix per a la nova samarreta de la festa de llançament de l’Ubuntu Lucid Lynx que celebrarem a València.
Encara teniu temps de presentar la vostra candidatura. Recordeu: una cara, tres colors com a màxim, sense ombres i que hi càpiga en un A4.
Això si creieu que podeu superar les ja presentades, clar. 
Em podeu enviar els dissenys a mi mateix o penjar-los al wiki. No oblideu que el premi és una tassa ceràmica amb un dels logotips d’Ubuntu a elegir entre els sabors que hi ha.
Softvalencià ha fet un tutorial de com configurar l’Ubuntu en la varietat valenciana.
Els valencians no teniu excusa de tenir el vostre sistema operatiu preferit de tothom en la vostra variant. El KDE també disposa d’aquesta possibilitat, bàsicament gràcies al Pau Iranzo, de somGNU.
Aquest dissabte ens veiem traductors, desenvolupadors i ubuntaires en general al campus Nord de la UPC, a l’edifici C6 sala E101 (accés pel passadís entre els edificis D6 i C6), de 10 a 18 h, per celebrar la Ubuntu Global Jam, una sessió de marató de traduccions, proves diverses i tutorials. La millor manera de combinar feina i diversió.
Aquesta Jam representa una altra oportunitat per perdre la vergonya i apropar-se a conèixer gent implicada en el projecte. Els espectadors i curiosos hi són benvinguts!
Océ (www.oce.com www.oce.es), líder al sector d’impressió de gran format, ja fa temps que amplia la seva quota de mercat d’impressió incorporant en alguns models de màquinas arxius de configuració ppd. Aquests són vàlids tant per imprimir en plataformes Unix com Linux.
Actualment, tota la gama de multifuncionals color VL2822C i VL4522C, ja incorporent al cd de controladors, els arxius ppd per poder ser instaŀlades amb Linux.
Esisteix una aplicació via web per configurar impresores amb Linux que trobo és molt pràctica. He fet un petit tutorial del seu ús per al companys de la meva feina. El seu ús és vàlid tant per les nostres màquines com per qualsevol que disposi de l’arxiu ppd.
Està en anglès. Si algú li cal traducció, que ho demani.
És aquest:
How to install Océ printer under Linux Operative System with CUPS web utility
CUPS is the standards-based, open source printing system developed by Apple Inc. for Mac OS® X and other UNIX® operating systems like Linux.
The only needed is a web browser and Linux ppd file. Perhaps is needed to verify on your operative system the cups package installed.
Important: This only works on Linux and UNIX O.S. Not for use under Windows O.S.
How to do it:
1.- Open your web browser and got to http://localhost:631/
2.- Press on Administration tap and click on Add Printer. If you’re asked for user and password, type name of user and password of your operative system.
3.- Select Internet Printing Protocol (http) or printer or Other Networks Printers:
4.- On connection tab fill in: socket://hostname
For example, the hostname, could be the IP of your printer.
Something like that: socket://10.34.21.25
5.- At this point you will be asked for Name, Description and Location of your printer. Fill in as you like and press continue.
6.- Select PPD File and browse to the folder on your computer where the PPD File is.
7.- Once you selected it, press Add Printer.
8.- Now is possible to set default options or Query Printer for Default Options.
From now the printer is ready for use. At http://localhost:631 is possible to see Printers installed on your system, configure them and manage jobs.
El 27 de març de 2010 la comunitat catalana ubuntaire celebra la Ubuntu Global Jam al Campus Nord de la UPC a Barcelona, de 10 a 14 h.
Per a arribar-hi bé: Campus Nord de l’UPC de Barcelona, edifici C6 sala E101 (accés pel passadís entre els edificis D6 i C6).
Es duran a terme les següents activitats:
Els d’Ubuntu ens han fet una pàgina per als esdeveniments. Apunteu-vos-hi! (De moment, només està en anglès, ho sento.)
Interessats en CAcert “assurance”, porteu dos documents d’identificació estatals (és a dir, DNI, passaport o carnet de conduir) i còpia impresa del formulari CAP. Puc donar fins a 10 punts. — Siegfried Gevatter
Interessats en samarretes de diverses festes passades, contacteu-me per tenir-les preparades. — RafaelCarreras
Per variar una mica, enlloc d’una nova guia Ubuntu, he editat una guia Kubuntu. Amb la inestimable ajuda d’en Rafael Carreras.
Kubuntu és l’Ubuntu amb escriptori KDE.
A la dreta d’aquest bloc us la podeu descarregar.
La comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català (ubuntu.cat) organitza una festa a l’Octubre (València) els dies 22 i 23 de maig de 2010 per a celebrar la nova versió d’Ubuntu.
Tal com marca la tradició, a finals d’abril de 2010 es farà pública la versió definitiva de l’Ubuntu 10.04 LTS.
Per a celebrar aquesta nova versió, la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català, tal i com porta fent en cada nova versió d’Ubuntu, organitzarà una gran festa (Release Party) on podrem escoltar xerrades, participar en tallers i activitats, aconseguir cds, samarretes, jugar, etc. etc.
Aquestes festes, obertes a tothom, són organitzades arreu del món pels grups locals d’Ubuntu (LoCo Teams), i el seu objectiu és compartir l’experiència que tenim entre els usuaris d’aquest sistema operatiu, conèixer gent i difondre ubuntu en tots els àmbits.
Us convidem a participar en la festa per a aconseguir que sigui un èxit.
Com participar-hi?
1. Assistint-hi: són obertes a tothom i gratuïtes.
2. Proposant una xerrada, taller o activitat.
3. Patrocinant la Festa.
Quins temes s’hi tractaran?
Temes relacionats amb el programari i la cultura lliure. Es prioritzaran els temes relacionats amb el sistema operatiu Ubuntu.
Com us podeu mantenir informats?
Consulteu la wiki de l’esdeveniment.
Si esteu interessats en fer alguna xerrada, taller o activitat només cal que contacteu amb cubells@softcatala.cat.
Fa algun temps es va crear el projecte One Hundred Papercuts per a resoldre petits detalls d'usabilitat que afecten a l'escriptori d'Ubuntu. La iniciativa va tenir força èxit i s'està repetint en d'altres contextos.
Segueixo de prop les reunions de l'equip d'Ubuntu per a servidors i ja fa dies que s'està parlant de dur a terme una iniciativa similar per als paquets que gestiona aquest equip: Server usability papercuts. La idea és millorar alguns petits aspectes de les instal·lacions en servidors. El tipus de millores van des de canviar els valors predeterminats per d'altres de més adients, descriure millor les dependències o recomanacions entre paquets, resoldre petits inconvenients en les actualitzacions, etc.
Com podeu ajudar?
Com que en principi aquests papercuts només poden ser coses molt senzilles de resoldre, una manera de col·laborar seria fer-se càrrec del problema i així aprendre els conceptes bàsics sobre els paquets d'Ubuntu i la resolució d'errors, amb l'ajuda de l'equip d'Ubuntu per a servidors, és clar. Però si no disposeu de prou temps i coneixeu alguna d'aquestes coses que us farien la vida més fàcil als vostres servidors o que us estalviarien un maldecap cada vegada que actualitzeu el sistema, podeu nominar l'error afegint una tasca per al projecte Ubuntu Server papercuts.
Vegeu l'anunci original al blog de l'equip d'Ubuntu per a servidors per a més detalls.
Enguany fa 25 anys que ens va deixar en Francesc Boix i Masramon. La vida se li escolà sota les rodes d’un tren a Malgrat de Mar, el 1984. Potser aquest nom no diu res a molta gent, però potser us serà més familiar si l’anomeno Xesco Boix, que és el nom que ha quedat gravat per sempre a la memòria de tantes i tantes persones d’aquest país.
És absolutament impossible resumir amb poques paraules l’enorme talla humana del Xesco, la seva generositat, el seu compromís ètic i social, la preocupació per la formació adequada dels infants i el treball rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, des d’una visió àmplia i universalista. Altres ja ho han fet per mi, i en aquest aspecte us recomano la lectura del llibre “Xesco Boix: Història de la nostra història“.
Personalment vaig tenir la immensa sort de tenir el Xesco com a professor de música (!) durant un any sencer a l’escola Gitanjali, de Badalona, on jo anava de petit. Si no vaig errat va ser a tercer, és a dir quan jo tenia uns 8 anys. Aleshores potser no ens adonàvem de l’enorme privilegi que suposava tenir-lo de mestre, i fins i tot trobàvem natural la seva manera de fer i els seus mètodes absolutament innovadors i trencadors per l’època, tenint en compte que corria l’any 1973 però la nostra escola apostava per la coeducació, l’ensenyament en català i s’inspirava en pedagogs com Rabindranath Tagore, Montessori, Pestalozzi….
En el marc dels diversos homenatges que se li han fet enguany per tot el país, a Badalona s’estan fent també una sèrie d’actes en record seu. En un d’ells en Noè Rivas, que va ser company del Xesco al grup “Els cinc dits d’una mà”, ens explicava que si el Xesco va tenir l’impacte que va tenir, és perquè feia la seva tasca amb una gran professionalitat, pouant amb la seva llibreta, infatigable, el folklore popular arreu dels països catalans i del món sencer, amb un amor infinit per la riquesa de la llengua.
I ens va transmetre una frase impagable del Xesco, que avui dia té més sentit que mai i que demostra la clarividència d’aquell home:
“Per treballar amb nens, hem de ser els millors.”
Xesco Boix
Els qui em coneixeu ja sabeu que, per raons ara molt llargues de relatar, sóc un usuari irreductible de KDE. Però hi ha una element important del KDE que sempre m’ha desagradat: parlo del Konqueror, el navegador per omissió.
Això és així perquè és una aplicació que, tot i tenir múltiples utilitats (gestor de fitxers, etc.) mai no ha acabat d’anar del tot fina en la seva utilitat principal, que és la de presentar planes web. La majoria es veuen bé, i fins i tot és un navegador que passa el test ACID3 amb puntuació elevada, però de tant en tant et trobes amb un web que, ja sigui pel javascript, codi HTML/CSS erroni, o el que sigui, es veu malament o simplement no es veu.
Així les coses, sempre he acabat usant dos navegadors: el Konqueror per la majoria de pàgines, perquè en compartir llibreries amb la resta de l’escriptori carrega molt ràpidament, i el Firefox per les pàgines que el Konqueror no tracta bé.
De tota manera, mai no he estat del tot còmode amb aquesta solució: El Firefox és un molt bon programa, molt personalitzable i configurable, però és lent en carregar (sobretot la primera vegada), no s’integra massa bé en l’escriptori KDE, i no té un motor javascript massa bo, tant per la seva lentitud com pel compliment dels estàndards (tot i que darrerament aquest aspecte ha millorat força, encara es queda en un 93% del test Acid3).
Per això l’aparició (tot i que encara en fase de desenvolupament) del Chromium per GNU/Linux ha estat com una alenada d’aire fresc. Els que useu qualsevol dels sabors d’ubuntu el podeu provar gràcies als paquets que s’actualitzen diàriament a través d’un repositori PPA. Els que useu la Karmic, només cal que afegiu el repositori “ppa:chromium-daily/ppa”, actualitzeu la llista de paquets i instal·leu el paquet chromium-browser-xxx.
Si ho feu, veureu que és espectacularment ràpid (gairebé ratllant l’absurd, diria 
), i que passa el test Acid3 amb un 100%. A més, tot i ser una versió alpha, encara és l’hora que m’ha de petar, i ja porto algunes setmanes amb ell (això ho estic escrivint des del Chromium).
Això si, de moment no té tantes capacitats de personalització com el Firefox però, honestament, penso que la immensa majoria de personalitzacions són absolutament prescindibles (almenys per a mi). I probablement és només una qüestió de temps que veiem aparèixer amplis conjunts de connectors, extensions i pells per al Chromium.
Benvingut, doncs, Chromium, i gràcies a Google i a la resta de desenvolupadors que l’estan fent possible.
Nota Final: Hi ha hagut certa controvèrsia pel fet que el Chromium, en tenir codi que deriva del Google Chrome, incorpora tota una sèrie de característiques per permetre a google fer un seguiment de l’activitat de navegació de l’usuari. Però com que estem parlant de programes de codi obert, és perfectament possible eliminar tot aquest codi del chromium i produir un navegador “net”. Això és precisament el que pretén el projecte “SRWare Iron“.
Si ets com jo (mandrós) segurament al teu 'bashrc' s'hi van acumulant àlies com aquests:
alias dpkg='sudo /usr/bin/dpkg'
alias aptitude='sudo /usr/bin/aptitude'
alias apt-get='sudo /usr/bin/apt-get'
alias apt-cache='sudo /usr/bin/apt-cache'
Però algunes de les subcomandes no necessiten permisos de root. Seria pràctic que l'eina decidís si li cal 'sudo' per cada subcomanda, i que l'invoqués ella soleta.
Posats a demanar, també aniria bé tenir una comanda i no quatre. Després d'un temps es converteix en automàtic, però què passa quan algú comença amb Debian? Sempre que ensenyo gestió de paquets a un sysadmin novell el torno boig: el contingut del paquet el mires amb 'dpkg' però l'instal·les amb 'apt-get', i pots buscar si un paquet existeix amb qualsevol excepte 'dpkg'...
L'alternativa és wajig. De fet no és una alternativa sino un wrapper al voltant de totes aquestes eines, amb crides a 'sudo' incloses i compleció a cop de tabulador. Unes quantes equivalències:
wajig list dpkg -l
wajig list-files ... dpkg -L ...
wajig install ... apt-get install ...
wajig installr ... apt-get -o APT::Install-Recommends=true install ...
wajig showupgrade apt-get -s upgrade
wajig search ... apt-cache search ...
wajig policy ... apt-cache policy ...
wajig list-orphans deborphan
wajig start ... /etc/init.d/... start
wajig find-file ... dpkg -S ...
wajig fix-configure dpkg --configure -a
wajig fix-install apt-get -f install
wajig updatealts ... update-alternatives --config ...
La llista completa, a la web de wajig. No estic segur de si m'estalviarà temps (o neurones) quan administri paquets. Però estic segur de que m'estalviarà temps (i neurones) quan estigui formant a algú.
Avui he llegit el paràgraf que reprodueixo a continuació i no he pogut evitar de pensar en el que comentava l'Orestes sobre els ja famosos portàtils per a l'educació dels infants.
Fa mesos la consultora McKinsey, veient que hi havia uns quants governs que començaven a estar una mica mosques perquè en el rànquing de països amb el millor sistema educatiu sempre repetien els mateixos, va fer un estudi per veure si podia treure'n l'entrellat. Per què els ben situats eren sempre Finlàndia, Corea, Singapur, Hong Kong, Canadà, etc.? Què tenien en comú? L'estudi va concloure que només tres coses. Primera: seleccionaven els mestres entre els més ben qualificats de cada ram —és a dir, qualitat—. Segona: els mestres feien formació contínua, se'ls avaluava i si convenia se'ls podia fer fora —és a dir, competitivitat—. Tercera: quan un alumne es torçava, el mestre corresponent li dedicava un sobreesforç que podia arribar al 20% d'hores extres —és a dir, responsabilitat en els resultats. El que tenien en comú tots aquests països capdavanters en educació no eren ni mestres més ben pagats ni infraestructures més bones. La conclusió era simple: cap sistema educatiu pot tenir una qualitat superior a la dels seus mestres. Hi ha altres aspectes importants, sí senyor. Però vénen després.
El paràgraf l'he copiat literalment de les pàgines 70-71 del llibre La dictadura de la incompetència d'en Xavier Roig, editat per La Campana, que fa alguns dies que llegeixo. Crec que el vaig sentir anomenar al programa Àgora de TV3 o potser era el Mil·lènium, però vaig decidir que l'havia de llegir i me'l vaig regalar per Sant Jordi.
Tot i que treballo per a una universitat pública i se'm podria considerar un funcionari (estrictament parlant sóc personal laboral), estic d'acord amb en Xavier que el model actual de funcionariat no és sostenible i ens està passant factura; a llarg termini, fins i tot ens passarà factura als funcionaris.
En el meu post anterior exposava les qüestions que em preocupen al voltant del projecte d’introduir un ordinador portàtil a les aules de forma massiva. Avui, després d’haver llegit algunes notícies relacionades (com ara aquesta, gràcies Josep) i d’haver escoltat el conseller Maragall aquest matí a Catalunya Ràdio, voldria compartir unes altres reflexions, aquesta vegada sobre els continguts educatius, que fan el tema encara més preocupant.
Per començar definirem els continguts educatiu com tot aquell material didàctic que s’incorporarà a l’esmentat ordinador portàtil. És evident que la forma més simple de contingut educatiu és agafar un llibre de text i crear-ne una versió electrònica (en format PDF, per exemple) que pugui ser consultada, però el suport informàtic permet altres modalitats, com els materials en xarxa o fins i tot aplicacions educatives interactives.
Quan parlava d’això, jo em preguntava com s’ho farien les editorials per tal de compensar la reutilització d’aquests materials. Evidentment, com que els materials didàctics no es fan malbé en teoria es poden reutilitzar indefinidament en cursos posteriors. El resultat d’això és que les vendes de material baixen en picat i el negoci se’n va en orris. Per això m’estranyava del silenci que estan mantenint les editorials en tot aquest tema.
La clau per entendre el misteri la donava l’article de EL PAIS al qual enllaçava anteriorment, i l’hauria d’haver suposat si hagués pensat eln els continguts interactius. En resum: ara no pagarem per una entitat física, sinó que pagarem per una llicència d’ús.
Sembla un canvi subtil, que passarà desaparcebut (al principi) per moltes famílies, però té una gran trascendència. Pensem-hi:
En resum, se’ns està forçant a traslladar el nefast model del programari privatiu a l’àmbit dels continguts educatius.
Però com que aquest país és el paradís de la còpia il·legal de material protegit amb copyright, molts ja es deuen estar fregant les mans amb la idea de que els materials no els costaran un duro perquè se’ls baixaran de l’eMule. Ai, fillets, que errats que aneu! L’administració ja ho té tot previst: atès que no ens podem refiar que les famílies paguin cada curs el cost de les llicències preceptives, doncs la solució és que la compra la faci directament la Generalitat (a través de les escoles), i distribueixi el material al principi de cada curs.
Això evita la violació del copyright dels materials, i a mi d’entrada no em sembla malament. La llei del copyright és precisament la que permet l’existència de programari lliure sota la llicència GPL (i d’altres). Per tant, no estic d’acord amb la violació del dret que té cada autor a fer el que vulgui amb la seva obra (tot i que una exposició del tema amb tots els seus matisos requeriria molt d’espai i de temps).
A més, fa que la Generalitat es faci càrrec de la despesa de material educatiu, que ja és gratuït en algun ajuntament de Catalunya i en algunes autonomies de l’Estat. Ja era hora!
Ara bé, abans estàvem pagant els llibres amb els nostres diners (diner privat), i ara els nous continguts educatius els pagarà la Generalitat amb diner públic. Per tant, com a ciutadans tenim tot el dret a exigir que aquesta despesa es faci de la forma més eficaç i beneficiosa possible per al sofert contribuent.
Per exemple: els “llibres digitals” no tenen cap cost d’impressió, distribució i comercialització. Només té un cost la creació del contingut. Aleshores, una vegada aquests continguts han estat creats, quin sentit té anar pagant una llicència any rere any? La Generalitat podria perfectament comprar els continguts digitals als autors (o bé pagar pel seu desenvolupament específic), i una vegada fos la propietària dels drets d’autor (que haurem pagat entre tots), publicar-los amb una llicència que permetés un ús lliure dels mateixos. O es podria fomentar la generació de continguts lliures en xarxa (tipus viquipèdia) finançant la creació d’àrees específiques que podrien desenvolupar els docents del país amb més empenta i interès. Només apunto dues idees. Segur que n’hi ha moltes altres.
En fi, que no ens deixem enganyar ni imposar alegrement un model de coneixement privatiu, de lloguer, i forcem l’administració a actuar pel bé comú d’una punyetera vegada. Si ens hi posem, que sigui amb totes les conseqüències.
El problema de que t'agradin les eines és que et tornes perepunyetes. Comences a tenir mandra de fer servir eines que "només" fan la feina però no són elegants. Comences a inventar-te excuses: no m'agrada el Wordpress perque té massa "features"; no m'agrada el Texpattern perque en té poques; les aplicacions fetes amb Ruby on Rails són un rotllo pels sysadmins...
Llavors fas tonteries com desenvolupar el teu propi CMS. I aprens un munt de coses sobre desenvolupament web amb Python (sí, a mastegots, però les aprens). Ara, escriure més, no escrius. En tot cas tens excuses més elaborades: el plugin dels comentaris encara no m'envia avisos per mail; abans hauria de fer upgrade del Django a la versió 1.0...
Per fi, gràcies als mateixos paios que van fer Pygments i Jinja, puc eliminar un munt d'excuses i salvar la cara: a partir d'ara el blog va amb Zine, fet en Python com jo volia i, molt important: fet per algú altre.
Nota: Els posts anteriors del blog segueixen sent accessibles però de moment no apareixen llistats. Ja ho arreglaré més endavant, de moment tinc una excusa per no fer-ho.
Al cap de poc d’haver tornat de les meves vacances d’estiu assisteixo astorat al debat sobre la introducció d’un ordinador portàtil de forma massiva (tot i que gradual) a les aules de primària i secundària. I dic astorat perquè la quantitat de declaracions, contra-declaracions, contradiccions i bajanades per minut que es poden arribar a dir o a escriure és esborronadora. El Zapatero es treu l’enèsim conillet de la màniga i ja em teniu la resta de polítics a dir-hi la seva ràpidament, per no perdre el compàs. I alguns es creuen prou valents per dir qualsevol disbarat perquè confien en que l’analfabetisme tecnològic de la majoria de la societat els ho taparà.
Jo en particular ho tinc molt clar, per diversos motius, els quals intento sintetitzar a continuació:
Ningú, o molt pocs, es qüestionen la utilitat educativa que pot tenir una eina d’aquesta mena. Més encara, he sentit alguns polítics llançar-se irreflexivament a la piscina parlant com si això fos l’avenç educatiu del mil·leni.
Ben segur que la informàtica és una eina que cal conèixer bé en els temps actuals. Aquí, però, no es tracta d’aprendre (només) a fer anar els ordinadors sinó més aviat d’aprendre altres coses amb ajut dels ordinadors. L’experiència m’indica que pocs mestres estan preparats encara per usar correctament i treure suc a una eina així. I jo no he sentit a dir (almenys a nivell de Catalunya) que la introducció de l’ordinador vagi acompanyada d’un pla ambiciós de formació de mestres. Tampoc no he sentit els sindicats de mestres dir-hi la seva. Potser és que, fastiguejat, apago la ràdio, o potser el comitè d’empresa encara és de vacances.
En el nostre maltractat sistema educatiu, que en alguns aspectes és a la cua d’Europa, correm un risc molt elevat que aquest ordinador es converteixi en l’enèsim experiment educatiu d’uns polítics que naveguen sense cap mena de rumb a seguir. En educació ens calen solucions efectives, i no nous experiments. Perquè no anar a cercar idees als països on l’educació està funcionant bé? Un exemple: a Finlàndia, paradís modern de l’èxit educatiu, no tenen pas un ordinador per alumne. No importa la quantitat, senyors polítics, sinó la qualitat. I el sentit comú.
Per usar amb efectivitat una eina així cal tenir connexió a la xarxa via WiFi, cosa de la qual poques aules disposen encara. Com a ironia afegida comentaré que personalment conec casos d’escoles que han lluitat per tal d’eliminar antenes de telefonia mòbil d’edificis propers, amb l’argument que podrien provocar malalties greus als infants. Acceptaran ara sense reserves la introducció a l’aula de 25 antenes WiFi (mes la del punt d’accés) radiant prop dels caps dels alumnes?
D’altra banda una “joguina” com aquesta pot esdevenir fàcilment una eina més de distracció que d’estudi. Imaginem-nos només les possibilitats que els alumnes tenen per dissipar-se jugant, navegant per internet, o xatejant amb els companys. Fins i tot a l’aula, perquè per un mestre pot ser difícil controlar què fan 25 alumnes, sobretot si la disposició de l’aula no hi ajuda. I els alumnes aprenen ràpidament trucs per amagar allò que estan fent i fer veure que treballen (probablement seran els mateixos trucs que el seu pare aplica a l’oficina quan s’acosta el cap).
Com a “solució” al problema anterior aquest cap de setmana he sentit a Catalunya Ràdio que un polític afirmava que farien signar un document als pares atorgant permís al Departament d’Ensenyament per “entrar” remotament als ordinadors i monitorar allò que els alumnes estaven fent “per tal d’evitar mals usos”. Us prometo que vaig haver de pessigar-me per assegurar-me que no estava somiant. Però no. La frase deu estar als podcasts de la ràdio. Quina barbaritat! A banda dels enormes recursos informàtics que caldrien per monitorar constantment l’activitat de tants ordinadors alhora, hi ha maneres de saltar-se o dificultar aquest seguiment (com ho farien quan l’estudiant treballés des de casa?), i en qualsevol cas la mesura representa una intromissió inacceptable en la privacitat de les persones.
Quan escric això no se sap encara quina mena de programari, tant a nivell de sistema operatiu com de programari auxiliar, contindrà aquest ordinador. He sentit des de que seria un “llibre electrònic” fins a que cada família podria escollir el model que vulgui. Malauradament, molt em temo que ens tornarem a trobar amb un ordinador farcit de programari privatiu, de Microsoft i d’altres multinacionals. Si això es confirma serà evidentment molt negatiu, pels següents motius:
Què passarà quan s’espatlli l’ordinador? La reparació pot trigar força temps, i mentrestant l’alumne no disposarà dels llibres digitals… D’altra banda avui he sentit que aquestes reparacions aniran a càrrec de les famílies, cosa que representa un cost addicional que amb els llibres no existia. Les famílies amb menys recursos no podran assumir-lo i seran les primeres a “despenjar-se” del projecte.
Creieu-me: un ordinador amb programari de Microsoft i a les mans d’estudiants de primària i secundària és un candidat patirà SEGUR alguna infecció per virus informàtics, troians o altres programes maliciosos en un termini no massa llarg. Deixant de banda el cost de la reparació, del qual acabo de parlar, les conseqüències d’això poden ser variades, des de la pèrdua de dades (treballs) fins a la revelació d’informació personal a tercers, els quals la poden aprofitar per a finalitats que els pares no consentirien.
Si la mesura s’implanta i es generalitza, resulta que tot estudiant de primària i secundària carretejarà un ordinador portàtil de casa a l’escola i viceversa, cosa que el converteix automàticament en un objectiu llaminer, fàcil i segur pels lladres, que es podran apropiar de l’ordinador amb graus variables d’intimidació.
En aquest punt estic literalment al·lucinant amb l’absolut silenci que les editorials estan mantenint en tot aquest procés. D’una banda se’ns diu que l’eina no substituirà els llibres de text convencionals, sinó que se’n farà un ús paral·lel, però d’altra banda també se’ns diu que les editorials hauran de digitalitzar els seus continguts (cosa que ja tenen feta, avui dia és impensable editar qualsevol llibre de text sense la informàtica). Imaginem-nos que una família compra aquest curs un llibre digital per al seu fill. El llibre és un fitxer informàtic. No es pot guixar ni trencar, no es fa malbé, no cal folrar-lo ni li pot caure el got de llet amb Cola-Cao del berenar pel damunt. Per tant, al final de curs està intacte i el podem aprofitar pels fills més petits, o revendre’l, cedir-lo, o donar-lo. La conseqüència lògica de tot això és que la venda de llibres cau en picat. I si tenim en compte la tradició del país d’usar de forma il·legal material protegit amb copyright, aleshores podem afirmar que l’editorial d’aquell llibre només vendrà un sol exemplar, i als cinc minuts la comunitat educativa ja se’l podrà baixar de l’eMule.
Certament exagero, però molt poc. Qualsevol artifici tecnològic que les editorials s’empesquin per evitar la còpia il·legal dels seus llibres, i forçar que els recomprem any rere any, està destinada al fracàs. Haurien d’haver après la lliçó fa molt de temps, veient com la gent se les empesca per saltar-se tota mena de proteccions: des dels jocs de les consoles fins al Blu-Ray, passant pels DVD, etc.
Per tant, aquesta mesura tal i com es planteja canviarà completament les regles del joc de l’edició de llibre de text en aquest país. Moltes editorials s’enfronten literalment a la seva desaparició (i de retruc moltes llibreries, que sobreviuen gràcies a la venda de llibre de text). Com és que ningú no en parla? Això fa pudor de socarrim.
En fi, podria seguir encara molt més, perquè em queden coses al pap, però l’apunt s’està fent llarg i ara tinc altra feina. Veurem com acaba tot això, però jo tinc clar que em negaré a que els meus fills usin aquesta eina en les condicions que, sembla, es plantegen.
El divendres 29 de maig va ser el darrer dia de la UDS. Es notava que després d'una setmana força esgotadora, hi havia ganes d'anar plegant i alguns dels assistents estrangers ja havien marxat cap a casa. D'altres es van quedar alguns dies més.
Sessions de matí
Em llevo una mica tard i em perdo dues sessions interessants sobre computació en núvol: clústers en núvols i gestió d'energia dels núvols (tots dos m'interessaven per la feina, però què hi farem). Aleshores em trobo amb l'Esteve, que ha vingut amb el seu cap per presentar el producte que estan desenvolupant a la sessió d'investigació de tecnologies en núvol prometedores. Realment hi ha molt de moviment al voltant dels núvols, és cert que també hi ha molt de fum però no es pot negar que també n'estan sortint idees molt interessants i engrescadores.
Dinar
Mentre estava a l'anterior sessió, en Chris em pregunta si podem dinar plegats. Anem cap al bufet amb l'Esteve, en Pau i el seu amic del dia anterior. L'Esteve s'ajunta amb el seu cap i altres persones (suposo que per seguir parlant de feina) i jo em trobo en Chris i seiem en una taula amb l'Efraín. Quan arriben el Pau i l'amic, la taula ja s'ha omplert i han de buscar un altre lloc (em sap greu). Li pregunto a l'Efraín sobre el sopar dels LoCo que es va improvitzar la nit de dimecres i del que cap membre de l'equip local es va assabentar, va ser mala sort perquè en Siegfried tampoc sabia que era un sopar dels LoCo, tot i haver-hi anat! Més tard, en Chris em pregunta si algun membre de l'equip pot deixar-li un lloc on dormir la nit de dissabte perquè ha d'agafar el vol el diumenge de matinada i no té cap habitació reservada. Mentre l'acompanyo a l'habitació de l'hotel a buscar el carregador del portàtil li dic que es pot quedar a casa, si no troba res millor (no és que tingui gaire espai a casa per tenir-hi convidats).
Plenàries
A la primera sessió plenària es fa un repàs dels canvis que s'han incorporat al portal de pluja d'idees per a Ubuntu. Tot seguit ens ensenyen l'eina per a enviar informes d'error, ubuntu-bug. A continuació veiem una demostració ràpida de les novetats que incorpora la KDE 4.3, que en principi durà la karmic. I finalment, la darrera sessió parla d'Eucalyptus i de com es pot usar per a muntar-se un núvol propi per a ús privat (o públic).
Sessions de tarda
Em salta la primera sessió de la tarda, però no em vull perdre la següent. L'han mogut 3 o 4 cops, no només de sala i d'hora sinó també de dia (pel que sembla hi ha molta gent interessada en el tema): integració de Puppet a Ubuntu. Puppet és un gestor de configuracions molt popular que permet dur el control de configuració de centenars d'equips d'una manera centralitzada. Per acabar, a la darrera sessió del dia es tracta de fer repàs de les coses positives i negatives de la trobada. Hi ha força coses positives i algunes de negatives (potser les que més destaqun és la mala qualitat de la wifi i el fred de les sales degut a l'aire condicionat).
Fotografies
A la sortida tothom comença a plegar i a recollir el material. Vaig a parlar amb la Maria sobre els CD que sobren (confirmem que són unes 2 capses grans i alguna de petita, per tant em caldrà un vehicle) i acordem que me'ls deixaran a la consergeria de l'hotel per tal que els passi a recollir. Aleshores en tornem a trobar amb en Pau, el seu amic i una sorpresa de darrera hora, en David. Duu la càmera i li dic en conya que si no s'afanya no podrà fer-se la foto amb en Mark, que se'n va cap a l'hotel carregat amb el portàtil a les mans. En David comença a córrer perseguint en Mark i jo al darrera per fer-li la foto. En David aconsegueix aturar en Mark al jardí del palau de congressos i com que hi ha molta gent, al final ens fem una foto tots junts. Aprofito per preguntar-li a en Mark qui va decidir de venir a Barcelona i em diu que és cosa de la Claire. Tornem a entrar al palau i ara empaitem en Jono, ja que en Pau vol fer-se una foto amb ell.
Podeu veure'n el resultat a l'àlbum d'en David i trobareu moltes més fotos a can Flickr cercant l'etiqueta uds-karmic.
Karaoke
Durant la preparació de la UDS, una de les coses que ens van demanar a l'equip local va ser que busquéssim un local on fer una petita festa el divendres a la nit. Després de mirar i remirar diverses opcions, al final es va triar la que m'havia suggerit una companya de la universitat (gràcies Isa!), la Discoteca Nick al barri de les Corts.
La festa comença a les 8 del vespre fins a mitjanit i hi ha beguda i pica-pica gratis fins a 2 quarts de 10, moment a partir del qual va comença el karoke. Mentrestant ens trobem de nou amb els de l'equip local i anem xerrant amb alguns dels presents: en Chris, l'Steve, l'Alex, en Martin... Quan la cosa s'anima i comença el karaoke, anem escalfant la gargamella. En Pau està molt animat i vol sortir a cantar el que sigui, però cap als volts de les 10 decideixo marxar perquè estic molt cansat i no estic gaire fi de la panxa (tant de menjar de bufet sembla que m'ha passat factura). M'acomiado d'en Nick i en Jorge a la porta de la discoteca i tiro cap a casa una mica trist perquè ja s'ha acabat.
No us perdeu els vídeos que van enregistrar alguns dels assistents.
El dijous 28 de maig va ser un dia llarg i intens per molts motius, entre els quals no hi ha la celebració de les victòries del Barça, tot i que me n'alegro per aquells que sí en van gaudir. Val a dir que força assistents a la UDS estaven impressionats pel sarau que hi va haver amb els petards i la festa del dia anterior, però encara van al·lucinar més amb la festa de dijous a la tarda-vespre.
Sessions de matí
El matí de dijous sóc puntual i arribo a temps per la primera ronda de sessions. Decideixo anar a la sessió sobre com millorar la comunitat de l'equip de servidors. Es parla dels diferents rols que es pot assumir com a membre d'aquest equip, ajudant en diferents aspectes essencials de la comunitat: ajuda a la llista i a l'irc, resolució i seguiment d'errors, empaquetament, documentació, traducció, test i desenvolupament. Existeix un full de ruta al wiki de l'equip, on es pot trobar molta més informació de com participar.
Després de la primera sessió em trobo amb l'Àngel, company de la UPC i membre de l'equip de desenvolupament del projecte Sméagol de la CPL-UPC. En principi teníem previst fer una mini reunió de l'equip aprofitant el context de la UDS però com que només som ell i jo, decidim passar una estona als sofàs.
Cap a les 11 m'acosto cap a la sessió sobre xifrar les carpetes d'inici de tots els usuaris basat en ecryptfs. A la Ubuntu Jaunty ja es permet xifrar un directori privat per usuari, però que tota la carpeta d'inici o l'espai d'intercanvi estiguin xifrats té inconvenients addicionals com ara on es guarden les claus per a cada usuari, com s'indica en el procés d'instal·lació que es vol activar aquesta característica, etc.
La sessió següent torna a parlar dels núvols: què fa que una aplicació estigui llesta per als núvols de computació. Doncs bé, hi ha 3 conceptes a tenir en compte: IaaS, PaaS i SaaS, a banda del concepte d'elasticitat en el sentit més plàstic i fluid (és a dir, que l'escalabilitat sigui fàcil i gairebé transparent). Sobre què fa que una aplicació en concret estigui o no preparada per aquest entorn es difícil de posar-se d'acord; bàsicament perquè el mateix concepte del núvol de computació tampoc està molt clar. Tot i així, la cosa promet molt.
Dinar
A l'hora de dinar em trobo amb l'Alba, en Pau i un amic seu. Com els altres dies, hi ha bufet lliure i el menjar està prou bo. La veritat és que s'agraeix no haver d'anar a menjar fora del recinte, sobretot tenint només 1 hora.
Plenàries
La primera sessió plenària és la foto de grup: 
Tot seguit, l'Scott ens parla una mica de com té previst fer més ràpida l'arrencada a la Ubuntu Karmic i a continuació en Jorge presenta l'eina de seguiment d'errors upstream del projecte Ubuntu al Launchpad. Finalment, un altre Scott ens parla del ClamAV i de com tenint-lo en un servidor amb Ubuntu s'està protegint també als usuaris d'altres sistemes operatius menys afortunats en aquest camp.
Sessions de tarda
A la tarda 3 sessions més. La primera és força àmplia, amb moltes A: autenticació, autorització, control d'accés, comptabilitat i auditoria dels serveis als núvols de computació. Si cadascuna d'aquestes àrees per si sola ja és prou complexa, imagineu-vos-les totes juntes.
A la següent sessió decideixo canviar de tema i vaig a com utilitzar el Zeitgeist de GNOME per als favorits de la Ubuntu Netbook Remix. Tinc ganes de canviar d'aires, no sé res del Zeitgeist i en Siegfried és ponent en aquesta sessió. Tot un plegat de motius per no perdre-me-la.
La darrera sessió del dia és sobre configurar LVM per omissió a Ubuntu. Quan es tria utilitzar tot el disc (el cas habitual en un servidor) ja s'usa LVM però cal fer un munt de passes igualment per completar el particionat dels discs. La idea és que per omissió sigui molt més senzill i hom pugui triar l'opció avançada si ho prefereix.
Perl Mongers de Barcelona
Un cop acabades les sessions em trobo l'Esteve i decidim anar cap al centre a matar el temps fins l'hora de la reunió mensual dels Perl Mongers de Barcelona. Anem al pati de la Facultat de Matemàtiques a la UB i la fem petar una bona estona (parlem molt sobre RabbitMQ). Després anem cap al Viena del carrer Pelai i prop d'allà trobem l'Eva amb uns amics, tot esperant la comitiva del Barça per la celebració de les victòries esportives. L'Esteve i jo ens dirigim al Viena on van apareixent els sospitosos habituals: en Jose Luís, en Raimon, en Jordi, en Xavi, etc.
Arribo a casa i de pet al llit, ben cansat.
Recentment m’he firat el mòdem Alcatel X060 que ofereix la companyia Simyo. Tant la pàgina oficial del mòdem com moltes altres pàgines web relacionades afirmaven (ara veig que repetint la informació de l’original sense comprovar-ho) que estava suportat en GNU/Linux, per la qual cosa el vaig adquirir sense pensar-m’ho massa. Al capdavall, és un dispositiu prou nou, no conec ningú més que el tingui, i per la xarxa tampoc no hi ha massa informació sobre experiències d’aquest mòdem en GNU/Linux.
Total que, com potser era de preveure, en arribar-me el dispositiu a casa i provar-lo, no funcionava. Això pot ser frustrant al principi, però si ens ho prenem com un repte, amb una mica de tenacitat i cerques per internet podem acabar per doblegar la seva resistència i de passada aprendre algunes cosetes pel camí.
Seguidament documento el procés seguit per si pot servir a algú altre. Per no avorrir-vos, us estalviaré els detalls irrellevants i aniré directament al gra. D’entrada cal dir que el sistema sobre el que estava fent les proves té les següents característiques:
Tot i això, el procés següent molt probablement pot servir per qualsevol Debian/Ubuntu recent.
Resumint, els problemes al quals ens haurem d’enfrontar són:
Quan connectem el mòdem al port USB, el dispositiu es presenta al sistema amb un codi 0x1BBB:0xF000, i apareix com un “pendrive” que conté els drivers del mòdem per Windows. D’aquesta manera s’estalvien posar-los en un CD-ROM (i pagar el cànon a l’SGAE?). També té un fitxer auto-executable que instal·la els drivers al Windows la primera vegada que el connectem. El més enigmàtic és que el dispositiu NO es presenta com un mòdem, i així no anem bé.Sembla ser que això ho fan així per tal que als soferts i delicats usuaris de windows no els agafi un cobriment de cor en veure un missatge de “dispositivo desconosido” (l’errada és intencionada) la primera vegada que connectin el dispositiu. Total que, un cop instal·lat el driver, aquest el primer que fa és enviar una ordre especial al mòdem a través del bus USB que fa que commuti del mode “pendrive” al mode “mòdem”. Immediatament després d’això, el dispositiu passa a presentar-se al sistema amb un codi 0x1BBB:0x0000.
Si volem que el nostre benvolgut GNU/Linux reconegui el mòdem, el primer que haurem de fer és enviar també l’ordre de commutació de mode tan bon punt s’endolli el dispositiu al bus USB. Afortunadament sembla que no és el primer dispositiu que es comporta així, i algú ja s’ha dedicat a escodrinyar el traspàs de missatges USB entre aquests dispositius i els seus drivers windows, i ha programat una utilitat en C que fa precisament el mateix, però en GNU/Linux. Aquesta utilitat s’anomena usb_modeswitch, i caldrà que us la instal·leu. de moment no està empaquetada (probablement no trigarà gaire). He vist que a la Ubuntu Karmic es prepara un paquet anomenat “udev-extras” que contindrà un programa “modem-modeswitch” que farà més o menys això, però investigant el codi veig que de moment no reconeix el codi de l’Alcatel aquest, o sigui que de moment ho farem amb el usb_modeswitch.
Tot el procés està descrit en aquest enllaç, però en faré un resum per qui no es trobi còmode amb l’anglès:
Baixeu el paquet usb_modeswitch-1.0.2.tar.bz2, descomprimiu-lo i compileu-lo (cal tenir instal·lat el paquet “libusb-dev”)
$ bunzip usb_modeswitch-1.0.2.tar.bz2
$ cd usb_modeswitch-1.0.2
$ make
DefaultVendor= 0x1bbb
DefaultProduct= 0xf000
TargetVendor= 0x1bbb
TargetProduct= 0x0000
MessageContent="55534243123456788000000080000606f50402527000000000000000000000" $ sudo cp usb_modeswitch /etc
Bus 002 Device 005: ID 1bbb:f000 T & A Mobile Phones
$ sudo ./usb_modeswitch
* usb_modeswitch: tool for controlling "flip flop" mode USB devices
* Version 1.0.2 (C) Josua Dietze 2009
* Works with libusb 0.1.12 and probably other versions
Looking for default devices ...
Found default devices (1)
Accessing device 005 on bus 002 ...
Using endpoints 0x01 (out) and 0x81 (in)
Inquiring device details; driver will be detached ...
Looking for active driver ...
OK, driver found ("usb-storage")
OK, driver "usb-storage" detached
Received inquiry data (detailed identification)
-------------------------
Vendor String: USBModem
Product String: MMC Storage
Revision String: 2.31
-------------------------
Device description data (identification)
-------------------------
Manufacturer: USBModem
Product: HSPA Data Card
Serial No.: 1234567890ABCDEF
-------------------------
Setting up communication with interface 0 ...
Trying to send the message to endpoint 0x01 ...
OK, message successfully sent
-> Run lsusb to note any changes. Bye.
$ lsusb
Bus 002 Device 006: ID 1bbb:0000 T & A Mobile Phones
I ja podem veure com el nostre dispositiu ha commutat a mode mòdem.
SUBSYSTEM=="usb", SYSFS{idProduct}=="f000", SYSFS{idVendor}=="1bbb", RUN+="/usr/local/sbin/usb_modeswitch"Bé, de moment ho deixo aquí. Manca explicar com fer que el nucli Linux reconegui el nou dispositiu detectat, però això serà en un altre moment. Si mentrestant hi ha algú que tingui molta pressa, pot enviar-me un correu o deixar-me un comentari.
Les vuitenes jornades de programari lliure (VIII-JPL) són a tocar, i els esdeveniments relacionats amb elles s’incrementaran en les properes setmanes. De moment volem fer-nos ressò de les següents novetats que s’han produït darrerament:
Que ho disfruteu!
Amb tants dies com han passat serà més difícil fer un bon resum de la resta de sessions de la UDS, però faré el que pugui.
Sessions de matí
El dimecres arribo a mig matí al palau de congressos, carregat amb una bossa de samarretes per a dos ubunteros que ens en van demanar a la primera sessió dels LoCo de dilluns, l'Alex i en Chris, que es queden 1 i 4 samarretes respectivament i que decideixo regalar-los com a record.
La primera sessió a la que assiteixo és sobre empaquetar versions estables més modernes de KVM i QEMU i així poder substituir les que hi ha disponibles a la darrera LTS, la Hardy Heron, que són força antigues i tenen alguns errors importants. El principal problema que es vol resoldre és la divergència entre les versions upstream de KVM i les disponibles a Ubuntu i Debian. Els desenvolupadors de KVM han fet un esforç important per incloure molts dels canvis que s'havien incorporat a Ubuntu i Debian en forma de pegats, però també demanen una mica de comprensió si alguns dels canvis es rebutgen ja que sovint hi ha motius de pes i després fa lleig veure que acaben en forma de pegats a les distribucions.
La sessió següent també tracta sobre temes de servidors (el tema principal en què m'he centrat a la UDS) però en aquest cas es tracta de veure com es poden reduir o tractar les múltiples dependències de Java que té l'Eucalyptus. Es fa un repàs de les diverses dependències i algunes han canviat, han desaparegut o no són imprescindibles, cosa que facilita la feina. La idea és incloure l'Eucalyptus a main i es fa feixuc tenir moltes dependències perquè aleshores vol dir que aquestes també han d'entrar a main i no sempre és factible.
Dinar
A l'hora de dinar em trobo amb en Pau i m'explica que dilluns es van quedar al bufet que l'hotel prepara per als assistents. Doncs més fàcil per mi, així no he d'anar a buscar cap entrepà a alguna facultat propera. Entrem els dos a la zona del bufet i de seguida ens guipa en Chris, carregat amb les seves 4 samarretes. S'apunta a dinar a la nostra taula i poc després s'hi afegeix la Laura, que havíem conegut també a la primera sessió dels LoCo. Parlem de diverses coses però sobretot dels dissenys de les samarretes ubuntaires, que els agraden molt i creuen que els hauríem de potenciar més. De fet, la Laura ens demana permís per a usar el logtip de la cabra intrèpida al portal del OSS Bar Camp. Li dic que tenim els dissenys en un projecte del Launchpad però m'adono que no hi ha el de la cabra i aleshores li dic que li ho preguntarem a l'autor, en Carles.
Plenàries
En Daniel fa la primera presentació sobre la situació tant enrevessada que actualment existeix amb els diferents subsistemes de so i ens mostra el gràfic del que parlen la gent d'Adobe que fan el connector no lliure de flash. Com que en Daniel porta una bona estona dient pestes de la situació en Mark li pregunta obertament si tot això duu a alguna banda. Es nota una certa tensió a l'aire... En Daniel explica que sí, i a la transparència següent mostra la seva aposta: PulseAudio per a la majoria d'aplicacions, JACK per les professionals i ALSA per sota de tot plegat.
La següent presentació la van fer uns estudiants del nord d'Europa sobre la relació de Canonical i la comunitat. No va ser massa interessant, tret d'alguna conya puntual amb la foto d'en Mark damunt el dibuix d'un coet. I les altres dues presentacions, sobre Moblin i Android a Ubuntu tampoc van triomfar gaire, sincerament. Els fallaven algunes coses i no semblava que ho portessin gaire preparat.
Sessions de tarda
No recordo què vaig fer després de les plenàries i fins a la darrera sessió de la tarda, que explicaré a continuació. Segurament va ser un d'aquells moments en què confiava d'anar a alguna sessió i l'havien canviat d'hora o de dia, com la de Puppet, que la van arribar a moure 3 o 4 cops.
A la darrera sessió del dia decideixo canviar una mica de tema i assistir a la sessió sobre LoCo Team Conference Packs. Hi ha molta gent en una sala molt petita, però al final seiem tots d'una manera o altra i es parla dels diferents problemes que hi ha actualment amb els paquets que s'envien: de vegades arriben tard, duen material que no serveix de gaire, no se sap si te l'han concedit fins que t'arriba, etc. Es parla de coses que puguin ser interessants per a les conferències i que els pugui costar d'aconseguir als LoCo, com ara pancartes o plantilles per a flyers que només calgui omplir amb text. En Jono pren nota del que es va dient i miraran de millorar aquest servei, sobretot pel que fa al tema de les peticions i enviaments.
El segon dia de la UDS estava molt cansat i després de mirar a primera hora del matí quines sessions hi havia, vaig decidir que seria més convenient per la meva salut tornar-me'n al llit i descansar una mica més. El dia abans havia tingut un lliurament de la UOC que venia arrossegant de feia dies i tenia el cap com un timbal, així que el descans era ben merescut. Vaig dinar a casa i vaig fer via cap al palau de congressos.
Plenàries
Arribo al palau i vaig directe cap a la sala de les plenàries, m'assec en un racó tot sol i poso en marxa el portàtil. A diferència del primer dia, les sessions plenàries són 4 xerrades ràpides de 15 minuts cadascuna. Comença un paio del MIT explicant les novetats de la nova versió de Kerberos, que inclou moltes de les extensions que Microsoft ha fet. Després ens presenten un llibre sobre GTD per a hackers, una metodologia per a fer front a l'allau de coses pendents que se'ns acumulen al cap del dia i que si no anotem enlloc acaben provocant estrès només pel fer d'haver-les de recordar. Tot seguit, un dels desenvolupadors de KVM explica l'evolució del projecte des que va engegar i com han fet front a l'allau de pegats que cada distribució afegia als seus paquets, així com també algunes de les novetats més recents (millor suport per a multiprocessadors i alguna cosa més que ara mateix no recordo). Finalment, una xerrada sobre R, un llenguatge i una entorn per a fer càlcul estadístic que són part del projecte GNU.
Sessions de tarda
La meva primera sessió de la tarda és sobre com millorar la guia dels servidors per a la Karmic. Es parla d'afegir enllaços amb informació sobre Amazon EC2 i Eucalyptus, de millorar la documentació de l'OpenVPN des de la perspectiva del servidor per a fer-lo funcionar bé amb el NetworkManager, de com xifrar l'espai d'intercanvi i utilitzar les eines adequades per a l'estalvi d'energia en els servidors (wakeonlan, pm-utils).
La següent sessió, Helping Ubuntu with NGOs, és molt interessant tot i la meva poca experiència en aquest àmbit. En Daniel comença parlant de l'enquesta que va penjar al seu blog i després d'altres expliquen les seves experiències (maquinari antic, documentació massa tècnica, sense connexió a internet, etc.). Jo els explico que aquí hi ha algunes associacions que utilitzen eines elaborades pel govern i que els resulta difícil canviar-les perquè no hi ha alternatives lliures. En canvi, n'hi ha que s'espavilen solets. Acordem reunir-nos virtualment a 1 mes vista i seguir parlant del tema, cal fer publicitat de les experiències existents per tal que els que vulguin fer el pas se'n puguin aprofitar: crear documentació, llistes d'aplicacions alternatives, fer promoció el DLP i convidar-hi les ONG, etc.
La meva darrera sessió del dia és Code Of Conduct Boundaries, en què s'aborda la necessitat de revisar el document del codi de conducta de la comunitat d'Ubuntu (una declaració que cal signar per a poder accedir a determinades parts de la comunitat). Hi ha alguns petits detalls a revisar però no afecten l'essència del document que està funcionat molt bé fins ara, així que es farà la revisió d'aquests detalls i es presentarà la nova versió al consell de la comunitat per a la seva aprovació. També es treballarà en un document sobre la resolució de conflictes derivats de la mala conducta. El CoC no és un contracte ni pretén ser-ho però és fàcil atribuir-li aquest paper ja que no estan clares les passes a seguir en cas de conflictes a la comunitat. Enlloc de sermonejar algú sobre el codi de conducta en públic, és millor provar d'explicar-li en privat que el que ha fet pot ser ofensiu per algunes persones, etc. La idea és no atiar encara més el foc. Tot plegat, molt instructiu i en la línia de la gent assenyada que dirigeix la comunitat d'Ubuntu. Em fa molt feliç pertànyer a una comunitat amb gent que té i predica uns valors tant positius.
Per acabar, si teniu experiències amb ONG que vulgueu compartir amb mi per tal que les pugui aportar a la propera reunió sobre el tema, us ho agrairé molt. De la mateixa manera, si esteu interessats a assistir a la reunió digueu-m'ho i us avisaré, tot i que procuraré anunciar-la així que la convoquin.
Aquests darrers dies, i gràcies a l’esforç de l’equip de traductors que hi treballa, les traduccions al català de l’escriptori lliure KDE han entrat dins de la categoria dels “10 millors”, que engloba les 10 traduccions més completes.
Concretament, la traducció catalana ha arribat avui a la quarta posició, amb el 99,99% traduït (falten només 2 cadenes, que corresponen a frases que no es veuen mai en pantalla), molts milers de cadenes per davant de llengües amb força més parlants com el francès o el castellà.
Per comprovar-ho, aquí teniu l’enllaç, però com que el rànquing varia dia a dia, millor que posi una imatge, per a la posteritat (cliqueu-hi damunt per fer-la gran):
Ben segur que aquesta és una fita simbòlica, si es vol, però també és la prova fefaent que, amb voluntat i esforç, una comunitat modesta en nombre pot arribar allí on es proposi. D’això també en tenim exemples recents en el pla esportiu
Aquest dilluns 25 de maig va ser el primer dia de la UDS Karmic que se celebra a Barcelona fins divendres 29. Només em vaig quedar fins a migdia perquè havia de lliurar una pràctica de la UOC i encara havia de polir algunes coses.
Surto de casa i em trobo el cel emboirat, molt lleig, amb boira pixanera (sembla que caiguin gotes i tot) i penso que fot un dia de fàstic per fer fotos. Quan arribo a l'entrada del Palau de Congressos de Catalunya que dóna a Diagonal em trobo amb en Sergi que acaba d'arribar. Ens esperem una estona per si arriba en Pau anem veient alguns dels assistents que s'acosten a l'entrada, passen de llarg i més tard tornen. Aleshores veig aparèixer en Daniel, un dels membres de la comunitat d'Ubuntu més actius i disposats a ajudar i amb qui hem estat buscant el local per al karaoke de divendres al vespre. El saludo i li explico que som de l'equip local.
Com que en Pau no ve, decidim entrar i de seguida el guàrdia de seguretat ens indica que hem de baixar per les escales mecàniques. El palau de congressos és molt gran i la cimera té lloc a la part de baix, la que té l'accés directe a l'hotel i que resulta que és l'entrada oficial. De seguida ens trobem amb en Rafael i després de compartir alguns comentaris agafem les identificacions i les banderes dels temes en què estem interessats. Em trobo en Nick, un dels membres de l'organització, i li explico que caldria posar un cartell a l'entrada de dalt perquè hi ha gent donant voltes buscant com accedir. S'ho rumia i em diu que l'entrada és per l'hotel i que no passa res. Aleshores li dic si podem ajudar en res i respon que no cal. Com que encara és d'hora, en Sergi, en Rafael i jo decidim fer un tomb pel jardí i de camí cap allà em trobo amb en Jeroen, un antic company holandès del DAC-UPC, que ara treballa per Canonical i viu a Tailàndia. Després del passeig ens trobem amb en Sigfried i en Jonathan, membres del nostre LoCo. Anem comentant la jugada: mira allà hi ha aquell; oh, aquell és tal. Anem cap a la zona de descans on hi ha un munt de taules altes i petites però buides, per al pica pica. Tots estan amb els portàtils allà drets perquè els pocs sofàs que hi ha no són suficients per tothom. És curiós veure com molts ja estan treballant. Mentre acabem de fer un cop d'ull ens creuem amb en Mark, el saludo i somriu, tot i que no ens coneixem pas.
Cap a 3/4 de 10 la gent comença a entrar a la sala de les sessions plenàries, que en teoria comença a les 10, però tothom cap a dins. Un cop asseguts, en Jono comença l'espectacle amb un vídeo molt emotiu sobre l'evolució d'Ubuntu tots aquests anys. Estar allà amb tota aquesta gent que forma part de la comunitat internacional d'Ubuntu és una sensació força intensa. En Jono introdueix breument l'esdeveniment i li passa la paraula a en Mark, que ens explica els plans per a la Karmic Koala (entre molts d'altres, aconseguir que el sistema arrenqui en 10 segons), mentre va repassant les diferents persones clau que hi ha a la sala i que s'encarregaran d'aquests plans. Acte seguit en Jono pren la paraula de nou i segueix explicant qui hi ha a la sala i els va fent aixecar (l'equip de Kubuntu, els d'Eucalyptus, els d'Android, etc.) i tothom els aplaudeix. Fins i tot ens esmenta a nosaltres (local team). Finalment, pren la paraula l'Scott, que ens explica com funciona el programa, com interpretar-lo i com apuntar-se a les diferents sessions. Quan acaba, tothom surt a buscar cafès i cap a les sessions.
La idea de la cimera és que sigui el màxim de productiva possible i durant la sessió plenària ens han demanat que siguem estrictes amb les durades de les sessions, que no ens desviem del tema en qüestió (es percep que tothom ha vingut a treballar de valent i que hi estan força acostumats) i que triem les sessions en què puguem aportar més. En Rafael, en Sergi, en Pau i jo decidim anar plegats a la sessió sobre com millorar els esdeveniments que es fan als LoCos. Comencem amb una ronda de presentacions i de seguida es posen a parlar sobre diferents maneres d'enfocar-ho (esdeveniments tècnics, traducions de parts del launchpad, etc.). Per a prendre notes de les sessions s'utilitza Gobby amb un servidor local. La qüestió és que es pot participar de diverses maneres a les sessions: des de la mateixa sala, des dels canals d'IRC a freenode, des dels microapunts de l'identi.ca, etc.
Sortim i miro el programa que està projectat en una paret: 3 sessions interessants alhora (iSCSI, més LoCo i alguna altra). Tiro tot sol cap a la d'iSCSI i em trobo en una sala enorme amb mitja dotzena llarga de persones que no conec de res. L'ambient és tranquil i el tema a parlar està més clar: l'estat de les propostes per a poder arrencar un servidor d'un disc iSCSI. Es parla de les diferents opcions que hi ha (jo m'assabento que ja hi ha BIOS que poden arrencar de discs iSCSI), apareix en Mark i fa alguns suggeriments a com afegir el suport per descobrir discs iSCSI al particionador de l'instal·lador i se'n va. En Colin i en Soren, dos experts en el nucli, repassen els bugs relacionats amb aquest tema i defineixen un pla d'acció.
Malauradament, aleshores he de marxar a casa i no puc assistir a cap més sessió. La impressió és bona, tot i la dificultat de seguir algunes discussions (de vegades per l'idioma o l'accent però sovint pels conceptes dels que parlen). Tinc la sensació de què no pinto gran cosa aquí perquè puc aportar molt poc, però si més no també tinc la sensació d'aprendre moltíssim i directament dels gurus.
De dilluns a divendres d'aquesta setmana se celebra la Ubuntu Developer Summit a Barcelona, al recinte del Palau de Congressos de Catalunya, per a decidir com serà la versió d'Ubuntu 9.10 (Karmic Koala) que sortirà aquesta tardor.
La meva primera impressió és que hi ha molta gent, molts d'ells ja es coneixen de fa temps i que a les sessions es va per feina i se segueix l'horari meticulosament. Tot i així, es produeixen alguns canvis al programa de tant en tant, de vegades a última hora i tot.
Aquí tothom ha vingut a treballar, durant les sessions, als descansos, a les sessions plenàries... En tot moment es veu gent connectada amb els portàtils i fent feina.
Fins ara he estat en diferents sessions, relacionades amb temes de servidors i de comunitat i la veritat és que l'ambient és molt distès i obert però em trobo que puc aportat poc, en gran part perquè no estic gaire posat en cap projecte o equip concret d'Ubuntu. De totes maneres, també hi ha diferències entre les diferents sessions: n'hi ha que són més informals i es podrien haver fet ben bé per IRC i n'hi ha d'altres que és més fàcil fer-les en persona.
Resumint-ho molt ràpidament, és una oportunitat única poder escoltar tota aquesta gent de prop i adonar-se que la comunitat és realment impressionant. Com a aspecte negatiu, potser recalcaria el fet que nosaltres (com a col·lectiu) potser ens centrem massa exclusivament en el nostre àmbit i no fem prou a nivell més global. Sobretot, quant a la col·laboració amb d'altres comunitats d'Ubuntu d'arreu del món.
Ara que m'he animat a encetar aquest blog, faré un resum de la meva experiència a cada jornada de la UDS i procuraré elaborar una mica més aquestes idees i percepcions que he pogut tenir.
Encara hi sou a temps, fins divendres a les 18h. Animeu-vos-hi!
Un amic m’ha avisat que en el darrer apunt al bloc personal del Jordi Mas m’havia tocat el rebre -directament o indirecta-. També a Caliu, i a la vista d’això voldria dir-hi algunes paraules. Ja aviso d’entrada que 1) serà un rotllo una mica llarg i 2) qui busqui sang no la trobarà pas, ans al contrari.
Per començar, Jordi, i encara que d’entrada no sé si donaràs crèdit a les meves paraules, estic força d’acord amb el que hi dius. Massa vegades ens passem l’estona cercant els defectes o els errors dels altres enlloc de cercar-hi les coses positives. Si em permets, l’única nota negativa que diré sobre el teu post és que cau precisament en allò que denuncia. M’explico: En parlar del “rum-rum”, la URL a què enllaces és:
http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=667178&page=2&highlight=softcatal%E0
El “highlight=softcatalà” deixa entreveure que has realitzat una cerca als
fòrums d’ubuntu del mot “softcatalà”, i de totes les respostes que has
obtingut, t’has quedat amb les negatives, quan n’hi ha d’altres (de meves o
d’altres persones) de neutres o fins i tot positives. També n’hi ha d’altres de positives repartides per internet, com ara aquesta, o aquesta altra. Clar que si seguim buscant en trobarem de tots colors… i la tria que en fem condiciona l’opinió que ens formem sobre una persona, entitat o cosa i, de retruc, l’opinió que es fan de nosaltres les persones que esmentem. I això no ajuda precisament a apaivagar el “rum-rum”…
Però sí que és cert que en general trobem més comentaris negatius que positius. Jo mateix he fet comentaris molt negatius sobre -per exemple, ja que la citaves- la LinKat 1.0, i alguns de més positius. Penso que els comentaris negatius, “per se” no tenen perquè ser dolents, però cal que:
1) Siguin constructius (que proposin maneres de fer diferents).
2) També s’acompanyin de comentaris elogiosos quan toca.
Sobre el punt 2) potser és cert que ens falta posar-lo més en pràctica a tots plegats, i és que és fàcil recordar-te de criticar quan veus quelcom mal fet, però fàcil també de passar per alt les coses ben fetes, perquè hom considera que “naturalment” és el que cal fer. Sovint oblidem que fer les coses bé és l’excepció en aquest món. Procuraré tenir-ho en compte, ja que és el mateix que cal aplicar als fills, si en tenim. Només cal estendre una mica l’àmbit d’aplicació. 
Sobre el punt 1) cal dir que en certs entorns “hackers”, on les individualitats i l’amor propi pesen molt, a vegades certs tipus de consells es prenen com un atac personal per allò de “a mi no m’has de dir què haig de fer…”. Potser això es pot atenuar enviant les suggerències per correu privat, i no pas fer-les públiques en primera instància, perquè si ho fas públic l’altre es veu obligat a defensar-se, i normalment la millor manera és un bon atac… i en aquest cas ja la tenim muntada una altra vegada i la bola es va fent més i més grossa. A nivell personal (que és l’únic sobre el qual tinc control) també procuraré tenir-ho en compte en el futur. Cadascú que actuï segons el dictat de la seva consciència.
Jordi, encara que compartim cognom, ens coneixem poc. Si no recordo malament, en persona no hem parlat mai i tota la interacció entre nosaltres, que no ha estat massa abundosa, ha estat bàsicament per correu electrònic, blocs o similars. El mateix puc dir de la resta de membres de Softcatalà, perquè no crec que mai hagi parlat amb més de 4 o 5.
Per deixar-ho ben clar, la meva opinió sobre Softcatalà és que:
1) Fa una gran tasca i de forma molt seriosa, tal i com s’han de fer les coses.
2) Té força gent, la majoria tècnicament molt bons en el camp lingüístic, i
això li dóna molta capacitat de reacció davant dels esdeveniments. Com a exemple, el document de resposta als canvis que pretén introduir el TERMCAT és molt bo.
3) En el passat ha tingut una tendència a fer passar com a seva (desconec si per activa o per passiva, segurament per la darrera, no cal veure sempre mala intenció arreu) qualsevol tasca de catalanització a les TIC duta a terme per voluntaris de la societat civil. Crec que això ha canviat en els darrers anys.
4) Tot l’anterior fa que els mitjans informatius moltes vegades identifiquin Català a les TIC amb Softcatalà. No és culpa de Softcatalà, però és així.
5) Personalment tendeixo a remarcar que hi ha tasques de catalanització a les TIC que no les duu a terme Softcatalà. Això ho faig per contribuir a donar visibilitat a aquests altres grups (KDE, GNU, Joomla, i tants altres…), però no pas per anar en contra de Softcatalà. Espero que ningú no ho interpreti com una agressió, perquè no hi ha tal intenció.
6) Penso que Softcatalà té la capacitat de liderar les reivindicacions sobre el Català a les noves tecnologies, i que cal que ho faci. Penso que les associacions i entitats catalanes de programari lliure (una petita part dels usuaris del català a les TIC) podem i hem de col·laborar en totes les reivindicacions que ens afectin i que Softcatalà lideri, perquè ben segur que seran raonables. I penso també que cal que Softcatalà exerceixi aquest lideratge de la manera més integradora possible, obrint-se proactivament a les aportacions de tothom tot respectant -i assumint si s’escau- les lògiques diferències i particularitats de cadascú. Si ho fa així, a més d’autoritat lingüística esdevindrà autoritat moral per a tothom, i aleshores estic convençut que es tindrà èxit i que es podrà subvertir la situació que denuncieu tu i el Cuchí. Em sembla que, entre tots, ganes no ens en falten.
Però abans hi ha una última qüestió que cal resoldre. La tracto, personalitzant, en el següent punt, però que es pot aplicar en general.
7) En el passat (o present, si comptem aquest missatge he tingut algunes diferències amb alguna gent de Softcatalà per motius diversos, però tampoc res de greu. Això evidentment dificulta una relació fluïda, però també evidentment és una situació que es pot capgirar, i que no tinc cap interès en mantenir o fomentar. En canvi, no tinc cap problema de relació amb altra gent de Softcatalà. Si vols que et digui la veritat, a mi aquestes situacions de “mal rotllo” entre persones i/o associacions també em cansen, perquè obliguen tothom a estar sempre a la defensiva. Caldria aclarir-les, tot i que és complicat perquè, per posar un exemple concret, realment no hi pot haver res entre Caliu i Softcatalà (perquè les associacions no tenen vida pròpia), sinó més aviat entre algunes persones i unes altres. Aleshores les coses cal resoldre-les a nivell personal, cosa que és difícil atès que si et coneixes poc -o gens- i per tant no has desenvolupat vincles afectius envers l’altra persona, no tens cap estímul per fer l’esforç d’arreglar les coses.
Però es pot intentar -s’ha d’intentar-, pel bé comú, del Català i del Programari Lliure, que en aquest cas és el que ens uneix a tots.
Acabo. I repeteixo, perdó pel rotllo…
Amb la recent publicació de la tradicional Crida a la Participació s’ha engegat la maquinària que ha de conduir a la celebració de la vuitena edició (8 anys ja!!) de les Jornades de Programari Lliure. Enguany la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona s’ha ofert a fer d’amfitriona, i en conseqüència es duran a terme a l’edifici històric de la UB, a la Gran Via, en dates similars a les d’edicions anteriors: de l’1 al 4 de Juliol.
Les jornades són una trobada de desenvolupadors i usuaris de programari lliure que té com a principal objectiu generar i compartit coneixement sobre el programari lliure, i difondre’l a la societat. S’hi pot col·laborar de diverses maneres: Patrocinant-les, presentant xerrades en diversos formats, proposant trobades de desenvolupadors o grups d’usuaris en el marc de les jornades, col·laborant a fer-ne difusió, o simplement amb la vostra assistència.
Si teniu pensat participar-hi, en qualsevol de les modalitats possibles, cal que tingueu presents les següents dates:
Caliu ha estat copatrocinador de les Jornades des de la primera edició.
El proper dimarts dia 27 de gener de 2009 és la data escollida per a l’alliberament de la propera versió estable de l’escriptori KDE, la 4.2.0.
Ara fa un any, l’alliberament de la primera versió de la sèrie KDE4, la 4.0, ja va suposar una tasca important de modernització l’escriptori i de reescriptura de bona part del codi, a la vista de l’experiència acumulada en els més de dotze anys d’història del KDE. El resultat fou un escriptori modern, flexible i tecnològicament avançat, però que era encara incomplet en algunes àrees.
Tot aquest procés s’ha anat fent en el darres 12 mesos, i que s’anirà polint al llarg dels propers mesos amb les aportacions que vagin fent els usuaris que el vagin adoptant.
Paral·lelament al desenvolupament de la versió 4.2 a nivell mundial, l’equip de traducció del KDE al català ha continuat la tasca de traducció per tal de poder disposar de la versió catalana del KDE4 des del primer dia del seu llançament, esforç que ha donat com a resultat l’assoliment d’un alt percentatge de la traducció en totes les parts del KDE4 que es publiquen el dia 27 (unes 92.700 cadenes o frases).
Per tal de celebrar públicament aquests acompliments, s’han organitzat diversos esdeveniments a múltiples llocs del món, entre els quals hi ha Barcelona. De moment hi ha previst un sopar, però la festa es pot ampliar amb altres esdeveniments. El sopar és obert a tothom, de manera que si sou simpatitzants i/o usuaris del KDE, esteu convidats a unir-vos-hi encara que no hàgiu traduït mai l’escriptori (qui sap?, potser és una manera de començar a implicar-vos-hi 
.
Més informació a la web de l’escriptori KDE en català.
Si teniu intenció d’assistir-hi, si us plau envieu un correu a l’Albert Astals (aacid (arrova) kde (punt) org)
Fa dies que no escrivia al bloc, però des del primer de gener que tenia ganes d’iniciar un article amb aquest títol. Però fa poc que s’ha fet públic que els lectors de la revista Linux Format han escollit l’escriptori KDE com un dels 10 projectes de programari lliure de l’any 2008, i aquest fet m’ha esperonat a agafar el teclat.
La idea és que, sense desmerèixer per a res la tasca que duen a terme altres escriptoris, aquest 2009 pot ser un any on la implantació del KDE conegui un fort increment. Hi ha diversos motius per pensar-ho, però en voldria destacar especialment tres:
El KDE 4.0 va veure la llum fa un any. Fou una versió amb molts errors i mancances, però els desenvolupadors necessitaven alliberar-la per tal que els usuaris més avançats la provessin i comencessin a enviar informes d’errors. Fou seguida al juliol passat per la KDE 4.1, que ja incorporava moltes correccions i millores, i era plenament usable, però que encara patia diverses mancances en aplicacions clau, que encara no havien estat portades a les tecnologies del KDE4 (tot i que les aplicacions per KDE3 seguien existint).
Durant tot aquest any l’activitat desenvolupadora ha estat frenètica: durant el 2008 s’han creat 301 nous comptes de Subversion al servidors de KDE, i les estadístiques de modificacions fetes al codi del KDE (amb gràfics tan curiosos com aquest) mostren un promig de 1 commit cada 5 minuts, tot per tal de tenir una versió 4.2 molt millorada respecte les seves predecessores, i plenament usable per tot tipus d’usuaris.
Ara mateix estic provant el KDE 4.2 i és preciós. Molt bo. Ple de novetats qe faciliten les coes a l’usuari. Millora en cada actualització. Té aplicacions de primera línia (Amarok, Digikam, Dolphin…). Què més us puc dir, excepte que la proveu, si encara no ho heu fet? els usuaris de Kubuntu la tindreu disponible a la versió 9.04 (Jaunty), o en paquets extraoficials si no voleu esperar.
Com és conegut, el KDE es basa en unes llibreries biblioteques gràfiques anomenades “Qt“, i desenvolupades originàriament per l’empresa Trolltech. Des que Nokia va comprar l’empresa Trolltech s’ha especulat molt sobre el futur de les Qt, que alguns no veien massa clar.
Ben al contrari, fa uns dies s’ha anunciat a bastament que Nokia ha decidit oferir les llibreries biblioteques Qt sota llicència LGPL, a més de les ja existents (GPL i comercial). Això permetrà que diversos desenvolupadors privats o corporatius utilitzin les Qt quan fins ara no ho feien perquè trobaven la GPL “massa lliure” o la llicència comercial “massa cara”. Més adopció de les Qt farà incrementar el coneixement d’aquesta llibreria biblioteca, la millorarà, i això beneficiarà directament el KDE.
(Edito: afegeixo una tercera entrada)
Les llibreries biblioteques Qt són multiplataforma: qualsevol aplicació que es desenvolupi amb elles funcionarà sense canvis (o amb canvis mínims, no sóc expert en això) sobre GNU/Linux, Mac, Windows i altres plataformes, concretament algunes de dispositius mòbils. Això és enormement interessant per a qualsevol desenvolupador, per raons òbvies. El problema que hi havia fins a la versió 3 de les Qt és que la llicència no permetia desenvolupar aplicacions lliures sota Windows i altres plataformes. Per això el projecte KDE no es va preocupar mai massa de fer que les seves aplicacions funcionessin correctament en un entorn Windows.
Però Trolltech, amb la versió 4 de les Qt va canviar la llicència i de sobte va ser possible desenvolupar aplicacions lliures basades en Qt també sota windows. Per tant, totes les aplicacions del KDE4 (que es basen ja en les Qt4) poden córrer legalment també sota windows i hi ha un projecte en marxa dedicat a fer els retocs necessaris per tal de fer-ho possible (cal notar que encara que les Qt siguin multiplataforma, les aplicacions que corren sobre elles no tenen perquè ser-ho: s’han de fer les coses ben fetes).
Evidentment, un fet com aquest fa augmentar de forma increïble els usuaris potencials d’aplicacions KDE, i pot contribuir decisivament a la seva expansió aquest any i els posteriors.
No m’estenc més. Ens veiem d’ací a un any per comprovar si s’han fet realitat totes aquestes previsions!
Tinc la sensació de que el KDE4 ha arribat una mica massa aviat. Molt, de fet. Peró poc a poc li vaig agafant el "tranquillo".
He trobat a faltar el DCOP, tant senzill, ell. Finalment he après (gràcies Nico!) que el paquet qt4-dev-tools duu l'eina gràfica qdbusviewer per explorar les crides de DBUS. Amb això (i sense llegir-me les APIs, faltaria més) els meus scripts ja tornen a fer coses com aquesta:
# kmail: compact all folders.
dbus-send --print-reply --dest=org.kde.kmail \
/KMail org.kde.kmail.kmail.compactAllFolders
# kmail: bye.
dbus-send --print-reply --dest=org.kde.kmail \
/MainApplication org.kde.KApplication.quit
A continuació s'inicia un període de quatre dies que es pot resumir en:
Aix, quina vida tan dura...
Ens llevem d'hora. Passejant per la platja descobrim els rastres d'una tortuga que ha post els ous aquesta nit. De vegades, odio tenir que dormir!
Marxem de Tulum cap a Chichen Itzá. Hipotèrmia aguda per gentilesa del conductor de l'autocar.
La gran piràmide està tancada, no es pot visitar per dins ni pujar-hi. Ens enganxa un xàfec xulo. Fan un ús de les columnes força millor del que hem vist fins ara. Potser ja estem saturats de tantes ruïnes, però tot plegat no ens sembla a l'alçada de les expectatives creades.
Dinar, i separació. L'Eko a Mérida, i d'allà vola a visitar en Cesc i l'Inga. Els Padró i jo, bus a Cancún, taxi al port, i ferry. Directament a dormir a Isla Mujeres. L'alberg és ple però a dues cantonades trobem un hotelet força mono.
El mar segueix remogut. Optem per nedar als cenotes. Primer al Cenote Calavera. És com un gorg dins una cova. La llum entra pels forats del sostre i nosaltres també. És tan espectacular veure nedars els peixets com veure'ns nedar els uns els altres sota l'aigua fosca de la cova.
Ens recomanen que anem al Gran Cenote. Seguim el consell, i val la pena. La part "no submergida" no és res de l'altre món. Peró les coves són una joia: llargues cavitats submergides de fins a 8 metres de fondària, amb enormes estalagtites i estalagmites (i, segons en Lluís, "estalagmitites"). Primer fa respecte estar nedant dins les cavitats: quan et quedes sense aire no pots sortir a respirar a la vertical, cal tornar enrera fins on el sostre de la cova s'aixeca. Aviat agafem confiança i es torna un joc d'exploració fantàstic. Espeleobusseig "for dummies".
Tornem a Tulum rebentats peró encantats. Un exèrcit de formigues rabiudes demostra molt interés en el mole que duc a la motxilla. Dedico més d'una hora a expulsar-les. La xocolata de l'Alba ja havia rebut visites similars de bon matí. Els altres es banyen i llegeixen fins que es fa fosc. Repetim restaurant a la platja.
Em desperto a l'autocar. Durant una hora seguim una carretera sense cap curva, i arribem a Tulum. Allotjament a unes cabanes amb sostre de fulla de palmera, extremadament senzilles però a 80cm. de la platja. Vistes immillorables, aire acondicionat de briseta marina, llum d'espelmes.
Fem el bany inagural. Sortim una mica fastiguejats per les algues. Retorn a "Tulum pueblo", compra de vitualles i ulleres subaquàtiques. Repetició del banyet. Sortim fastiguejats perque el vent remou l'aigua i no es veu res.
Passejada per la platja fins un restaurant proper. Tastem el filet de "mero", que s'assembla molt-molt-molt a un llenguado. Bo, nyam-nyam. Un margarita i passeig de tornada per la platja a la llum de la lluna.
Em desperto amb cagarrines explosives. Renuncio a l'excursió a les ruïnes de Palenque. Tornen d'hora i molt contents.
Perdem la tarda per Palenque esperant l'hora d'agafar el bus cap a Tulum. A l'estació retrobem l'expedició Granollers/Alacant, que marxa cap a Mérida. El nostre bus va amb retard i xerrem una bona estona.
Esmorzar, i preparats pel gran dia: caminada per la Selva Lacandona. A la nit ha plogut i el guia duu catiusques sota la túnica: pinten bastos.
Mitja hora després: totalment perduts (nosaltres, no el guia), fang fins els genolls, 3 rius travessats per ponts de troncs i uns quants caminant dins l'aigua. En un dels ponts, l'Alba patina amb els dos peus a la vegada. En lloc de caure al riu com seria coherent, aterra amb el cul al tronc i les cames penjant sobre l'aigua. Padronada del dia. Mentrestant, jo la tenia enquadrada i enfocada però em quedo tan bocabadat que no arribo a prémer el disparador. No sóc un fotógraf ni sóc res.
L'Eko duu pel·lícula de 100 ASA. La Selva és tan espessa que no pot tirar a més de 1/4 de segón. Jo xalo com un vedell amb el nou zoom a f/2.8 i tiro a 800, fins i tot a 400.
Inventari d'animals vistos: una serp força verinosa, a jutjar per les ganyotes que feia el nostre guia; un centpeus de color butano; cigarres "lavadora"; peixets; un cranc; aranyes grosses grosses; un cadell de llúdriga; molts ficus de 70m (que no són animals, però són una animalada). No hem trobat cap jaguar, cosa que decepciona a tot-hom excepte aquells amb temors irracionals respecte a ser mastegats, desmembrats i devorats.
3 hores més tard, bany a un gorg espectacular al mig de la Selva. Amb el relax post-banyet desfem el camí al poble amb força menys entusiasme. Bany al riu per treure'ns el fang, dinar i furgo cap a Palenque.
Fem un paquet amb tota la roba de la Selva i la duem directament a una "lavanderia" per evitar que es podreixi. Dormim plans.
La furgo ens recull de fosc. Condueix Enrique Ventura, "siempre en la aventura". Anem 3 mexicans, 4 catalans, 2 francesos i 5 italians. Això ja comença com un acudit.
Dues hores de furgo i pugem a una barca. Riu amunt 40 minuts fins les ruïnes de Yaxchilán. Arribem els primers, treiem el frontal i ens fiquem de cap al primer edifici que trobem. Al sortir per l'altra banda descobrim que s'anomena "El Laberinto".
Les ruïnes formen una plaça, un prat verd voltat de selva amb restes de construccions aquí i allà i unes quantes esteles mig conservades.
Veiem una estàtua i, un tros més enllà, el cap. Sentim explicar a un guia: "Según los mayas, el dia que la cabeza vuelva a su sitio serà el fin del mundo. Los arqueólogos decidieron no arriesgarse".
El més espectacular de Palenque és la integració amb l'entorn. Han fet escales que pugen tot el vessant d'un turó, com si fos un edifici verd, i l'Acrópolis al cim. Un altre guia: "Los gobernantes mayas eran manipuladores y proselitistas". Pocs canvis, doncs.
Primer contacte amb els "monos aulladores" (que s'esgarripen per espantar els predadors) i la "cigarra lavadora" (que bategem així perque fa tan soroll com un centrifugat). El Dr.Padró en fa "field recording"; si els resultats són bons l'enredarem per pujar-ho a Freesound.
Remuntem el riu de tornada. Plou suaument. Ens duen a un restaurant per guiris. El dinar contribuirà a desestabilitzar encara més els nostres sistemes intestinals. Després, passejada per les ruïnes mayes de Bonampak.
Mitja tarda, arribada al lloc on dormirem: "Lacan-ha", un poble d'indis lacandons. Són la viva imatge d'un Jesucrist "progre": duen túnica blanca, cabells llargs i rellotges vistosos.
Remullada al riu. Passejada fins al "Centro de alimentos", que malgrat el nom s'assembla sospitosament a un bar. Ens alimentem amb una mica de suc de civada. Un cibercafè via satèl·lit evita que en Lluís tingui convulsions pel "mono" de conectar-se.
Després de sopar fem petar la xerrada amb en David. És el guia que duen els italians, un maya de Yucatán. Ens explica quatre coses de la política mexicana i comparem la llengua maya i la llengua catalana.
En un moment donat escolem un "Ei, aquests són de la terra!". Coneixem en Josep Maria, l'Eli, la Ruth i l'Anna. Formen una expedició mixta de Granollers i Alacant. Xerrem una bona estona a la vora del foc.
Els dormitoris són una estructura de fusta, similar a un galliner polit. De matinada em llevo a fer un riuet. Plou.
Actualitzat el:
September 02, 2010 10:45 PM
L'hora, com a Canàries, una menys.
Funciona gràcies al:
