Els qui em coneixeu ja sabeu que, per raons ara molt llargues de relatar, sóc un usuari irreductible de KDE. Però hi ha una element important del KDE que sempre m’ha desagradat: parlo del Konqueror, el navegador per omissió.
Això és així perquè és una aplicació que, tot i tenir múltiples utilitats (gestor de fitxers, etc.) mai no ha acabat d’anar del tot fina en la seva utilitat principal, que és la de presentar planes web. La majoria es veuen bé, i fins i tot és un navegador que passa el test ACID3 amb puntuació elevada, però de tant en tant et trobes amb un web que, ja sigui pel javascript, codi HTML/CSS erroni, o el que sigui, es veu malament o simplement no es veu.
Així les coses, sempre he acabat usant dos navegadors: el Konqueror per la majoria de pàgines, perquè en compartir llibreries amb la resta de l’escriptori carrega molt ràpidament, i el Firefox per les pàgines que el Konqueror no tracta bé.
De tota manera, mai no he estat del tot còmode amb aquesta solució: El Firefox és un molt bon programa, molt personalitzable i configurable, però és lent en carregar (sobretot la primera vegada), no s’integra massa bé en l’escriptori KDE, i no té un motor javascript massa bo, tant per la seva lentitud com pel compliment dels estàndards (tot i que darrerament aquest aspecte ha millorat força, encara es queda en un 93% del test Acid3).
Per això l’aparició (tot i que encara en fase de desenvolupament) del Chromium per GNU/Linux ha estat com una alenada d’aire fresc. Els que useu qualsevol dels sabors d’ubuntu el podeu provar gràcies als paquets que s’actualitzen diàriament a través d’un repositori PPA. Els que useu la Karmic, només cal que afegiu el repositori “ppa:chromium-daily/ppa”, actualitzeu la llista de paquets i instal·leu el paquet chromium-browser-xxx.
Si ho feu, veureu que és espectacularment ràpid (gairebé ratllant l’absurd, diria 
), i que passa el test Acid3 amb un 100%. A més, tot i ser una versió alpha, encara és l’hora que m’ha de petar, i ja porto algunes setmanes amb ell (això ho estic escrivint des del Chromium).
Això si, de moment no té tantes capacitats de personalització com el Firefox però, honestament, penso que la immensa majoria de personalitzacions són absolutament prescindibles (almenys per a mi). I probablement és només una qüestió de temps que veiem aparèixer amplis conjunts de connectors, extensions i pells per al Chromium.
Benvingut, doncs, Chromium, i gràcies a Google i a la resta de desenvolupadors que l’estan fent possible.
Nota Final: Hi ha hagut certa controvèrsia pel fet que el Chromium, en tenir codi que deriva del Google Chrome, incorpora tota una sèrie de característiques per permetre a google fer un seguiment de l’activitat de navegació de l’usuari. Però com que estem parlant de programes de codi obert, és perfectament possible eliminar tot aquest codi del chromium i produir un navegador “net”. Això és precisament el que pretén el projecte “SRWare Iron“.
